diumenge, 18 de maig de 2014

FUGIDA



Una miríada de desitjos et torturen,
atiada per l’horror t’aviva la llum
ets el blanc del feix que t’apunta
mires pel pany, i corres
duus als peus el vent de la fugida
per adonar-te que t’acull la flama per fer-te
cendra, sandra que tant s’addhiu al teu nom.

5 comentaris:

  1. Interessant el joc de paraules cendra-Sandra, que aporten ritme al poema.

    ResponElimina
  2. Moltíssimes gràcies Olga, el so fonètic de: Sandra en anglès és: (Cendra).

    ResponElimina
  3. Flama, llum, cendra, cremar per il·luminar i córrer per ser.

    ResponElimina
  4. La Sandra es fa cendra, la fugida ha de ser a la Fageda.

    Fita

    ResponElimina
  5. Gràcies Xavier, la Cendra ha fugit molts cop a la Fageda, sobretot la de'n Jordà.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?