dimarts, 29 de gener de 2013

L'ECLIPSI




Ets l’eclipsi que em sobrevé a la memòria i que em cega cada instant de la vida, tot provocant un el·lipsi en el temps que em transporta del primer dia, al primer moment, i ens veig aqüífers, negats d’estanys de solituds i reprimint cada impuls. Devem ser dos murs suportant l’ incontinència d’estimar-nos i flagel·lant-nos d’absència. Hauria d’esvanir-se el temps, com el cel del dia, però s’ha quedat inamovible, quiet, i ni ens corprèn el brisall d’enyor que hauria de refrescar-nos l’escalf de no tenir-nos. 
Quina coïssor la puresa als ulls. 

2 comentaris:

  1. Moments inoblidables, que no han de desaparèixer...

    Abraçada

    Josep

    ResponElimina
  2. Sí, ja ho faran bressolats pel temps.
    una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?