dilluns, 17 de desembre de 2012

FONDA SOLITUD




Quina solitud més fonda,
ara que el merlot em delata
I que marca les hores
l’abstinència i el silenci.
Reverbera un rubor
I el somriure amorosit
que et reservo.

2 comentaris:

  1. Què maco... La soledat i la imaginació ens fan ser millors, i preparar-nos per viure més intensament. Més poèticament.

    ResponElimina
  2. Gràcies East! sempre veus més enllà de les paraules.
    una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?