dimecres, 19 de desembre de 2012

ESCORPÍ


Amb l’esgarip de l’ungla al vidre
estripar el silenci estrident,
d’un crit visceral
tot fent estremir les vertebres.

Desfer,
la humida molsa del mur
tot sollant, -amb l’angúnia de l’espera-
no reprimiré la incontinència lírica
per més escorpí!
¿qui voldria engolir-se el seu verí, per no cercar sortida?

Jo, de blanca oblit
Tota acotxada de enllaunades, llunes,
de ficticis cels, i d’esglaons a enlloc
que es perden
en una escala escapçada al buit
 I absurda, infinitament absurda
tan sols per creure.

Per tu falcó!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?