dimarts, 4 de desembre de 2012

PER UNS ULLS D'ABISME PART II










D’insomni que et desvetlla ,
traginar de solituds in assumibles,
què en saben les fúries.
De l’home que dormia...
de guspires per uns ulls d’abismes,
de l’instant que es perpetua
I la cerca fins allà on t’arriben les pupiles.
Què en saben les fúries
de la projecció en l’altre
i de la càlida llum tènue
que tinc per tu,
entre les mans. 

2 comentaris:

  1. Sandra, quin impacte de bellesa... Es com dir, que en sap tothom del que jo vull i desitjo, del que jo estimo.

    ResponElimina
  2. Gràcies East! intento donar consol a aquells o aquelles que amaguen la solitd i es senten traïts per la societat.
    una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?