diumenge, 18 de novembre de 2012

LA NATURA VENÇUDA PEL TEMPS.




Duc la humitat de l’ànima, closa,
i tota la gelor dins meu,
la despulla del pòsit
dansant en ziga-zaga
per un vent d’enyor.
Una veu d’aigua profunda,
tot brollant i canalitzant tots els  rius.

Duc un estol de fulla
Ara que  la natura es vençuda 
pel temps,
i el desig d’ambre de la
Última llum quan es fon. 

4 comentaris:

  1. com sempre la reina de les lletres fabulos.

    ResponElimina
  2. Natura immutable en la seva constant mutació.

    ResponElimina
  3. L'última llum sempre és la que més atrau la mirada, i a vegades entristeix, però sabem que la tornarem a trobar.

    ResponElimina
  4. Molt bona imatge tardoral abans de recloure'ns en nosaltres mateixos.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?