dimecres, 14 de setembre de 2011

EN PAU SANCHIS, D'HEROICITATS CALLADES

PAU

Pau Sanchis Ferrer
En Pau Sanchis Ferrer qui escriu amb nom de ploma, Pau sif, va néixer el 27 de Juliol de 1978, a la Pobla de Farnals, situat a València. Es dedica a la docència a la Universitat de Zadar (Croàcia), la Universitat en la que ell mateix va introduir un programa de Català que fa una gran tasca amb col·laboració amb  la institució Ramon Llull de les lletres catalanes en la projecció del català al mon i en la descoberta de la Poesia Croata actual.
Al llarg de la seva trajectòria ha estat honorat amb diversos Premis literaris, com ara: Senyoriu d'Ausiàs March, 2004: Tríptic d'un carrer i Vila d'Almussafes - Marc Granell de poesia, 2010: Breakfast at Saint Anthony's Market.
És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. Actualment prepara la tesi doctoral de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha publicat els poemaris Ferralla (Quaderns de Rafalell, 1997), Tríptic d’un carrer (3i4, 2005), Premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó de 2004, Viatger que s’extravia (Documenta Balear, 2011) i Breakfast at Saint Anthony’s market, premi Marc Granell de la Vila d’Almussafes 2010, (Edicions 96, 2011). En col·laboració amb Maria Josep Escrivà va preparar l’antologia Ai València. Poemes 1017-2002 (Edicions 96, 2003). Ha estat antologat a Jocs Florals a Cavanilles (Universitat de València, 2005), Joves poetes catalans (Brosquil, 2004) i Solcs de paraules. Antologia de poetes de l’Horta Nord (Llibres de l’Aljamia, 2001). També és autor del blog Viatger que s’extravia (www.pausif.blogspot.com).
Recentment ha publicat per Documenta Balear “ Viatger que s’extravia”, Poemari del qual us ofereixo un tast per tal que conegueu la seva poesia.


Demà tornem
Al goig de viure l’amor foll

I més cafès amb un ditet de Terry
i aquestes grans petites vanitats
de calamars i d’entrepans o versos,
de les cançons, canals o carrerons
que en azimuts de fums alcen columnes
de cants d’amor al nostre clar cambrer.

Cantem, cantem, goliards, amics bells,
camins estrets de fil d’aram del temps
que la veu ve, però l’amor se’n va
com el treball del ritme dels rapsodes,
com les cançons d’estiu en cada platja,
com el meu cos i els vostres cossos bruns.

Cantem, ballem, amb el pudor ufà
dels farallons verticals de colors
escarolats en les mars retrobades.
I posa’m vi, cambrer, que no tenim
dret a cantar, però estigues tranquil,
demà tornem que avui no et puc pagar.







Cambres separades
A casa sols, recordàvem la nit
que vam saber que teníem les mans
fredes com claus en fustes d’intempèrie.
Aquell segon de foc abans d’entrar
al glaç cruel de cambres separades.
En recolzar el cap al teu bressol
ens vam mirar. I ja ho sabíem tot.
Després les mans, els llavis i la nit,
primera nit que no va existir mai
ni tornarà, perquè els somnis s’escolen,
mentre canten els gondolers i els gats,
per l’estrany fons de les mans separades.
A casa sols, ja sabíem que el principi
havia estat un altre instant fugaç,
la pensió resclosida i beata,
els llits llunyans i la mirada còmplice,
i bona nit com qui vol dir espera.
En recolzar el teu cos sobre el meu
vam recordar que ja ho sabíem tot.
Poemes pertanyents a: Viatger que s’extravia.



TITOL: Viatger que s'extravia
Autor: Pau Sanchis
Editorial: Documenta Balear.

3 comentaris:

  1. Coneixia uns quants poemes d'en Pau, però aquest "Cambres separades" m'ha deixat bocabadat: l'Estellés l'hauria signat a ulls clucs! Parles d'heroïcitats: jo diria potser que és amor a la llengua, a la literatura, a la feina i, sobretot, esforç, honestedat i generositat. En un món trasbalsat com el que ens envolta, persones com en Pau permeten mantenir l'esperança i fer-nos ser menys pessimistes (o potser caldria dir, un xic més optimistes, perquè les expressions en positiu sempre aixequen l'ànim!).

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies Albert!, cal molt d'amor a la llengua per aconseguir que a Zadar hi ha gent interessada en parlar català, i també és un acte heroic publicar un llibre.
    :)

    ResponElimina
  3. l'escriptor Xavier Aliaga diu: "Un post merescut per a un tipus singular, excel·lent poeta i, sí, d'alguna forma, una mena d'heroi dels que no desperten fervors populars però que mereixen tota l'admiració d'aquells que ho apreciem."

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?