dimecres, 31 de març de 2010

PER SI NO PODIES DORMIR...




 ADVERTÈNCIA:  Aquest post pot provocar somnolència, no subministreu en casos d'úlcera gastruordenal, si conduïu no llegiu.


Després de l'hora del conte, es rar que el meu fill s'adormi. Gairebé sempre acabem comptat de tot.
De primer eren ovelletes, però aviat vàrem descobrir que era soberanament avorrit, així que vàrem començar a comptar estrelles, per Sant Joan comptàvem petards, i així al final comptem el que sen's acut.
Ahir a la nit, després del conte vaig preguntar:
-I que comptem, avui?
-vaques "gordes" saltant la valla.
-seràn en tot cas vaques grasses saltant la reixa, i si son molt grasses anirán lentes que no podrán.
-aquestes son grasses i fortes
-D'acord, va que començo:
una vaca grassa salta la reixa, dues vaques grasses salten la reixa...
-mama, si ho comptes tu t'adorms tu
-tens raò, però tu només en saps fins a cinc
-si, però ho puc probar
-una vaca grassa salta la reixa, dues vaques grasses saten la reixa...
En arribar a cinc, vaig esperar expectant per ón continuàvem i va dir:
-una vaca grassa salta cap dins, dues  vaques  grasses salten  cap dins, tres vaques  grasses...
-Aixi m'agrada Marcel, si no en sabem més tornem a començar.(jajajajaja)
Us abraço.

4 comentaris:

  1. D’això se’n diu enginy, l’enginy i la imaginació del infants que no reconeixen barreres, que no tenen limitacions. Si l’objectiu és contar moltes i moltes vaques gordes, que hi fa que els reals només arribin a cinc?

    En Marcel s’acabava d’inventar la multiplicació.

    Joan

    ResponElimina
  2. Joan! que bè que m'hagis deixat aquest comentari!
    Moltes gràcies!
    :) t'abraço.

    ResponElimina
  3. Los niños solo saben contar vacas gordas, nunca flacas. Esa es su gran virtud y su enseñanza. A ver si somos buenos alumnos.
    Un beso, Sandra.
    Yo tambien tengo una maestra niña o niña maestra.
    Julio

    ResponElimina
  4. las matematicas, como la vida,
    es tornar a comenzar... cada día.
    ...mas nunca nunca es desde el mismo lugar...
    aunque... ¡montemos el número!

    un abrazo

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?