dijous, 19 de novembre de 2009

EL GLOBUS



Voldria un globus
per alçar-me per sobre dels cingles,
els penyassegats,
per albirar la vànua acolorida
d'ocres i marrons.
Alçar-me amb la força del vent
un efecte papallona en veure't.
Passar a ras de  lluna
i dur-te a mans plenes,
un bocí de cel.

3 comentaris:

  1. En aquest poema tant si és de dia com de nit, com a papallona en la llum has jugat amb aventatge.
    Dur un bocí de cel, un meravellós regal.

    ResponElimina
  2. Dur a mans plenes, fóra el que fóra, quina donació.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. M'hi apunto, ha de ser una visió meravellosa, la dels cingles des dels núvols... molt evocador, m'agrada...

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?