dissabte, 16 de maig de 2009

ASSUMIR-ME II


Trenco amb un punçó
el tel de llagrima cristalitzada,
emergeix llum
amb la fúria d'un pou de petroli.
M'afermo al teu rocam
amb un peu a l'abisme
et faig meva
en cos i ánima.
Avui,
t'he vist reflectida als meus ulls, Sandra.

3 comentaris:

  1. Moltissimes gracies, si que es un impacte despres de tant defugir.
    :)

    ResponElimina
  2. De vegades és dels dels propis ulls que un té la perspectiva exacta d'un mateix, però costa tant i tant arribar-hi...
    Gràcies per anar passant pel meu blog i deixar-hi la teva empremta.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?