INTRIGUES DE LA VIDA

 Allò que no veig és el que em mostren els somnis, d'alguna manera o bé el meu subsconscient, o els meus guies em mostren en somnis allò que els ulls a la vida real no perceben, i després les frases s'adiuen al que he somiat. La il.lusió és un transtorn de la percepció de la realitat, així que no es fàcil adonar-se que potser mai tindrás l'ocasió de resoldre el cas, i has de decidir ja per totes totes, resoldre-ho en el teu interior i determinar que el temps és massa preuat per perdre'l en intrigues que no t'aporten. 

Ja era hora de despertar, i de deixar d'anar per la vida com una caputxeta enamorada d'un llop, al final el llop sempre será el llop, i la caputxeta ha de trobar camins segurs de tirar endavant, i cercar boscs nous. 

Habia de passar perque tinc la missió de guiar als meus fills, i amb aquella predisposició malsana a donar el millor de mi a tothom no era la millor manera de fer-ho, entendre que els meus fills son una extensió de mi i per tant no es mereixen un maltracte constant pel fet simplement de mostrar-se amables no és just. Per tant havia de camviar si o si en les meves relacions interpersonals. i ja no puc ni vull tornar enrere. La Sandra d'abans no temia per la seva dignitat, ara toca entendre que ja he resolt la intriga i només així puc entendre que aquest es el capitol final de la profecia. 

abraçada de llum-.