diumenge, 13 de juliol de 2014

-Mentre no deixin de sorprendre’t els ulls del desig, no hauràs travessat descalça cap frontera,



-Mentre no deixin de sorprendre’t els ulls del desig, no hauràs travessat descalça cap frontera, em dic-. M’ho repeteixo mentre estirada a la tovallola amb els ulls mig tancats analitzo l’entorn, m’he deixat el llibre fantàstic que tinc a casa, després de carregar mil coses a la platja, talment com si anés a tornar a l’hora de sopar. M’ho repeteixo tres cops, per mentalitzar-me que no dec a ningú explicacions sobre el meu cos, i recordo cada exercici autodidacta per superar pors i complexes. Alguns fruït dels propis desitjos malmesos i esperançadors d’una nena que aspirava canviar profundament en l’adolescència, i d’altres infringits per aquells que esperaven que ho fessis.  Obro un ull, i tornen els ulls del desig al pas dels passejadors de voreres de platja tot lluint el bronzejat. Aleshores penso que si tingués un paper i un llapis, segurament podria calcular una estadística, tot fent intervals per edat i que segurament sabria la franja més alta d’un codi de barres. Decideixo que no em sorprenen els ulls del desig, i recordo l’orgull de les clivelles. Ets una clivella, Sandra, em repeteixo i per tant vens d’una estirp de dones valentes i dignes amb un cos preparat per a la maternitat i unes natges hàbils pel mon subaquàtic. M’incorporo un moment, ara que la platja es desertitza que els hostes fugen porucs per la manca de sol, tots a pleret però alhora, mentre puja la marea i s’estira per atansar-me els peus, i me’n adono. Se’m havia sortit del sostenidor del "bikini" un mugró.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?