TOTA JO

Tota jo,

bromera de matinades.

Estela de camins polsosos,

que es fonen al pas. 

L’erm sarment que no arrela.

Tota jo,

Quant d’aire per a un respir tan feble.

T’adonaràs de les soles malmeses

quan els peus siguin tan molls.

I més aigüa calenta per sadollar el dolor.