dijous, 22 de març de 2012

LA MÚSICA DEL COR.






Llegia l'entrevista que providencialment ha penjat Norma al mur de Facebook, i recordava una sensació d'aquest migdia, sense atinar a trobar les paraules exactes per definirla. Pensava en un fet concret, mínim si voleu, que m'ha servit per a que m'acaroni un aire càlid, de vegades puc sentir sobre mi una estranya energia que ve a reconfortar-me quan el nerviosisme m'angoixa, i just quan noto que el pit està a punt d'esclatar-me tanco els ulls, i imagino una llum càlida que em recorre tota i que retorna la temperatura a l'estat original. Una estranya calma que m'envaeix i que projecto dins meu, per tal que la veu a la feina em surti tranquila i pugui dirigir les paraules amb la plenitut que tenen. I sense saber ni cóm, em retorna el somriure, i projecto davant la pantalla una mirada clara plena d'amor, que estic segura que es percep al teléfon.
Aquesta deu ser la melodia del cor, quan algú et fa constar que et fa costat, i que tot evoluciona i canvia dins i defora nostre. Perquè tot regenera i acostumats i acomformats no descobrim els brots nous.
Penso que aquesta deu ser la melodia del cor, la que rau dins teu quan projectes tot l'amor en forma de llum, i quan més obscura més blanca la projecto.
Hi ha un paratge místic i preciós dins teu.

(cliqueu a la paraula entrevista)

2 comentaris:

  1. La melodia del cor és la cançó més bonica que podem escoltar...Fem que els altres l'escoltin, potser sentirem la seva en un intercanvi d'emocions...

    ResponElimina
  2. Sí, M.Roser, em va encantar el concepte. tenia ganes d'escriure aquestes quatre ratlles precisament per la percepció de l'entrevista.
    Moltes gràcies pel comentari-
    Una abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?