diumenge, 22 de gener de 2012

L'ESCUMA MATINAL




Etèria entre l’escuma matinal
d’una cel que s’esbrava
amb el pas precís i absent,
per una fita
que s’esvaeix com una ombra,
vagarejant
per un bosc de memòria inexistent,
híbrida entre la matèria i l’àugur.
I els ulls intermitents
regant les galtes,
mentre acarones
mates de gebre al pas.

1 comentari:

  1. Una preciosa imatge plena de complicitats per a dir bon dia al dematí

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?