dijous, 14 de juliol de 2011

JOSEPMIQUEL SERVIÀ TOTA UNA VIDA...




Palamós (28 de juliol de 1948)

Diplomat  en Dret i Periodisme per la Universitat de Barcelona, on va ser a més, professor també  ha realitzat alguns cursos de doctorat en dret, posteriorment, va ampliar els seus estudis  en diverses universitats europees.
Ha estat entre moltes altres coses; Secretari General, a Beirut (Líban) de la Facultée Internationale pour l’Enseignement du Droit Comparé,  a més de Secretari de l’Ateneu Barcelonès, Conseller General de La Caixa, President del Consell Nacional de Cultura d’Esquerra Republicana i Regidor de l’Ajuntament de Palamós. En la seva branca com a periodista, ha treballat al Servei de Premsa de la de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i al de la Diputació de Barcelona, ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes del país i ha obtingut els premis “Gaziel” i “Avui”, de Periodisme i “Omnium Cultural” de Ràdio i Televisió.
Com a narrador, ha publicat els llibres “Catalunya, 3 generacions”, “Pluja de sang”, “Gabriel Ferrater: Reportatge en el record”,LLuís Llach: Un trobador per a un poble”, “Jerarca de la Llum”,Granissat de Cafè”, “La barca encesa” i “Manual d’oficis”, i ha estat Premi de Narrativa Pompeu Fabra, i finalista dels premis Recull i “Victor Català”. També ha publicat els cedés “En encesa espera” i “Viatge poètico musical per les terres de llengua catalana”, aquest últim en col·laboració amb el músic Rafael Subirachs.
L’any 1983 dirigí el programa radiofònic “Pati de Lletres: Antologia oral de la poesia catalana”, que, patrocinat per la Generalitat, emetien 42 emissores, i des de 1991 a 2003 ha estat “el poeta” del programa “El Suplement”, de Catalunya Ràdio. Ara, Servià realitza periòdicament els recitals poètics ”Poesia i jazz” i “Trobador i joglar”, on dona a conèixer tant la pròpia obra com la d’altri. Com a lletrista és autor de les havaneres “Ulls verds” i “M’agrada el mar”, de l’Himne per un Comité Olimpic Català i de la versió catalana de l’Himne d’Europa.
Programa de ràdio "Pati de lletres" dedicat a en Pere Quart. 


Però al marge de tota la informació que podria aportar sobre en JosepMiquel Servià, independentment dels llibres que podeu trobar. No podria començar mai un article per altres autors sense exposar allò que em va impactar quan vaig llegir la seva entrevista a versos.cat, a més de les paraules plenes d’honestedat i de generositat cap la Poesia, la imatge d’ofrena envers al mon fou potser el que em va impulsar a voler-ne saber més. En demanar-li la informació m’ha obert una capsa secreta de records impagables, des de poemes fins a imatges amb Joan Brossa, Pere Gimferrer, signatures de Salvador Espriu, els quals no puc penjar aquí, però sí que hi teniu accés al blog que us he enllaçat amb el seu nom. És aquesta doncs la porta que m'ha obert per  endinsar-m'hi com qui es capbussa en un llibre, perquè la seva vida poètica donaria per escriure la més bella biografia que s'ha escrit mai.  La lírica de'n Josep Miquel Servià, plena de paraula viva i senzilla captiva per la claredat que impacta al lector, brollant de dins tota la irracionalitat, en els diferents ámbits en en els que s'hi evoca. I tot d'un plegat aquest primer poema que he escollit m'insta a seguir un fil de vers, i ara no em podré reprimir de posar-hi un poema meu al costat, qui se'n podría reprimir?, d'escriure al costat la pròpia versió, potser serà l'unic moment que tindré per unir les lletres, així que...en color blau, el meu, oh quines paraules més belles les d'ell,

TASTET DE POEMES

TARDORAL DE DIUMENGE A PALAMÓS
(Jerarca de llum) pròleg de Blai Bonet. 
El cel té avui el roig de mil fogueres.               S'ha encés la brasa del jorn,
El mar li roba un xic de roig al cel.                 la llepa una vasta planície de mel,
Les barques son al port, buides i quietes.       esclaves les barques del port.
Tot és silenci. No fa un bri de vent.                Tota la quietut, tota, 
En una llar del poble, hi agonitza                   enmudida la tramuntana.
---precoç capvespre---                                                                  Mentre...
                                                                  En una llar de poble, es mor
un bell adolescent.                                        ---precoç capvespre---
                                                                  un adolescent, bell.




POEMA DE L’AMANT MARÍ
A Rafael Alberti, amb els versos
del qual he navegat tantes vegades!
Vieni, amor mio, m'inebria,
fammi beato il cor!
(AIDA)
Vine a la mar,
amor,
raó i eix de ma vida.
Vine a la mar!
Que, al mar, tindrem per llit
del nostre amor, la riba,
la sorra, per coixí,
i una conquilla
de plata,
per mirall.
Amor,
atansa't, sorra avall!
Vine a la mar,
amor,
que hi tindrem per llençol
el bes pur de les ones,
i els seus collars d'escuma,
per blonda i per setí.
Amor,
no triguis! Corre!
Baixa a la mar, amb mi!

3 comentaris:

  1. Gràcies per aquesta lliçó magistral sobre Josep Miquel Cervià...I quins poemes tan bonics i tendres i el primer , que trist... No coneixia la seva obra.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu M.Roser, per deixar-hi l'empremta.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Gràcies pel tastet! S'ha d'assaborir a pos a poc, tot aturant-se en els llibres que menciones, desprès de sentir el poema que recita al vídeo. Fahtàstica entrada!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?