dimarts, 28 de setembre de 2010

CONGELANT L'INSTANT



Ha estat un instant, el pas fugisser de les aus migratòries.

Però he sentit que aquest fred de l'aire condicionat em calava l'ànima, era un fred polar que m'ha encalçat a mitja tarda. Avui duia una samarreta de màniga curta, esperant confiada que es resistís a abandonar-nos aquest sol de plenitud, i aleshores aquell fred, com una ràfega m'ha gelat el plor dins, i jo pensant-me que ja no hi era, que s'havia disseminat com el vent ho fa amb el pol.len, que havia finalment sucumbit al fossar, d'on ni jo sabia que em ressorgiria aviat.

Ha estat un moment, creu-me, però he pensat en l'escalf dels teus braços acomboiant-me en aquesta gelor, tenies el poder de xuclar-me al instant la glacera, com una llengua absorbeix un dau de sucre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?