dimarts, 3 d’agost de 2010

LA CARTA



Llegia en un llibre de L’ Albert Espinosa, que si portéssim posat el nostre Jo sexual viuríem d’acord als nostres impulsos primers, duríem a flor de pell les emocions i les sensacions, perquè el nostre Jo sexual es fantàstic, de sobte concedim els desitjos més inimaginables, som amatents, amables i oferim el millor de nosaltres mateixos. Aquell sentiment d’entrega en fer feliç a l’altre, i després, quan baixem del cavall on hem cavalcat la crinera del somni, ens sobrevé l’embós dels prejudicis que ens han construït i que han confegit la personalitat que ensenyem al mon, emparant-nos i protegint-nos davant la vulnerabilitat a la que han exposat les experiències.
Si haguera fet cas al meu impuls primer, estaria comprant-te un llibre de registres.
Perquè de la mateixa manera que agraïm (als que se’n van) els instants de felicitat, volia
agrair-te jo el meu, i de passada dir-te que formes part del meu arxiu anomenat “les hores millor viscudes”.
Si no ho he fet, és perquè m’ha reprimit la idea de que poguessis mal interpretar aquest gest, intuint que puc voler alguna cosa de tu que no es altra  que agraïment pur.
I aleshores com que m’avanço premonitòria als pensaments de la gent, (quina mania més absurda) com si el meu coneixement em permetés arribar una passa més enllà i sense dir ni mitja paraula pogués llegir-te el pensament, intueixo que pensaries que aquesta pobra noia, ningú li ofereix un detall, i només per dignitat no te’l regalaré.
D’aquesta manera em beuré aquest impuls d’un glop, pregant els dits per no tornar-te a veure.
Perquè ja és rar, que algú que t’estima et digui que ets un ésser especial, s’ho callen, més aviat per descuit pujats en la corriola de les rutines i perduts en les desavinences diàries, però que ho adverteixi algú que només t’ha vist un cop en passar i que ho digui en un micròfon, la veritat fa sortir aquella “Clarabelle” que duc a dins, i que m’esforço en estrangular.
Més que res perquè ella es tota romàntica, un personatge que es diria descrit per la Corin tellado i per a qui, si sortís a l’exterior patiria per haver de suportar aquest nihilisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?