dimarts, 17 d’agost de 2010

EN UN AVIÓ DE PAPER.

T'escriuré una carta en un avió de paper i te la faré arribar. Perquè no trobo en aquesta ocasió la força per dir-te, ni rebuscant les paraules més belles, que la Sandra que vas conèixer és morta.
Que no tinc res a veure amb ella i que la teva absència m'ha donat l'impuls que em mancaven per prescindir de tu.
Després de parlar amb tu he mirat la foto del Facebook que em feia bategar i ni així.
Pensarás:- que trist-, però m'has fet insensible als teus beuratges, inmunitzat contra estupideses que no m'importen, i al final no diré que tot aquest temps ha estat debades perquè n'he gaudit del teu silenci, no t'imagines cóm.
Aixi que espero que rebis el meu avió perquè serà l'última cosa que sapigues de mi, ho veus? com no estaba enamorada? simplement sóc Poetessa incipient, però Poetessa.
Una llàstima, t'has perdut una dona extraordinària.

4 comentaris:

  1. La millor actitud. El que perd és qui ens menysprea.

    ResponElimina
  2. Gràcies pel comentari!
    Per fi! puc dir això, quin alliberament!
    Una abraçada per les dos!

    ResponElimina
  3. Jo li he escrit cartes que mai li enviaré...

    M'ha agradat trobar-te... Potser algun dia ens veurem en un d'aquests recitals als que tant m'agradaria assistir...

    Elisabeth

    ResponElimina
  4. M'ha costat molt temps escriure això, tant de bo ens trobem. Res d'això te sentit si no pots transgredir més enllà de la pantalla i omplir una estança de vers.
    Gràcies pel comentari.
    Una abraçada

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?