dimecres, 14 de juliol de 2010

VISION O ALIENTO II

"Y en su andar por la vida con su inseguridad, vio que en sus amigos habia algo de amor hacia ella y entonces empezó a asimilar la vida
Pep"


Avui he remenat els prestatges de casa de la meva mare, com sospitava més de la meitat dels llibres que te no son d'ella, però no es culpa seva. El meu germà i jo mai vàrem acabar de marxar del tot.
He trobat "VISION O ALIENTO II".
Trancorria 1992, recordo que aquell dia vaig anar a dinar al centre amb la meva amiga Berta. Feiem segon d'administratiu a l'Academia STUCOM ·centro homologado de administrativos" que estaba (aleshores) a la plaça Urquinaona, just al davant del hotel RITZ.
El cas és que, passejant per les rambles vaig veure una estesa de llibres de color pastel a terra, gairebé a l'instant vaig demanar-li a la meva amiga que s'aturés, i em vaig acotar per poder llegir els títols.
No em vaig adonar que l'home que era el meu davant n'era (evidentment) l'autor. Ell també es va acotar just al davant mentre intentava robar-me l'esguard, val a dir que no ho va aconseguir i ja debia ser aquest el fet delator de la dedicatòria.
Amb l'autor allà i al davant, i nerviosa vaig preguntar-li quant valien:
-mil pessetes
-d'acord.
Vaig alçar-me, remenant a la bosa per trobar els diners i pagar-li.
-Vols que te'l signi?
-si, i tant!, gtàcies.
Aleshores jo tenia divuit anys, i la meva amiga Berta es va fer un fart de riure, tot dient que m'havia d'apuntar ja a una ONG, que cantava horrors que li havia comprat per llàstima.
Avui, l'he llegit d'una volada. i us penjo alguna cita de'n Pep Falgueras, que per mi no es més que un Bohemi que per rodamon va emprar els llibres com un recurs per sobreviure qui sap, si, més dignament.

"No amaguis el cos, 
si la teva ànima és la més bella!".


""Qui te la sort de viure al Mediterrani, sabrà que la nit es maravellosa.
Vaig aprendre desde molt jove a agermanar-me amb la inmensitat, y fent-me un mil.lió de preguntes en la vida, vaig agafar l'hàbit de mirar el cel abans d'allitar-me.
D'ençà que reconec que aquesta és la millor oració.
L'estol que forma la volta celest, m'acotxa tota la nit, clara."


Pep Falgueras, traducció de Sandra D.

Pep! si mai arribes aqui. Estas dins la meva obra així que allà va la meva dedicatòria:

Vagarejes a la deriva de l'anhel
lliure com la paraula, 
trobarás al camí alguns ulls, insegurs
per als que,
hauràs perpetuat en la memòria
el desig de VIURE en majúscula. 

Sandra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?