dijous, 3 de juny de 2010

LES PAPALLONES NEGRES I LA SE.LECCIÓ NATURAL


Extret d'aqui,escrit per Ferran Romea


Darwin va observar que les diferents espècies animals presentaven característiques que afavorien la seva supervivència en el seu entorn natural. Malgrat que aquesta observació és correcte, amb els coneixements de l'època, l'explicació que Darwin va donar al fenòmen fou del tot errada.
Agafem, per exemple, el cas de les papallones londinenques de finals del segle XIX. Existeix una varietat de papallona que té les ales de dos colors: negre i groc. Uns exemplars ténen quasi tota la superfície negre, amb algunes taques grogues mentre que altres ténen només algunes taques negres sobre fons totalment groc.
A finals del segle XIX el combustible més utilitzat a Londres per les calefaccions era el carbó, que embrutava considerablement les taulades de la ciutat amb el fum negre que produeix. Sobre el fons fosc de les taulades i xemeneies brutes de carbó, les papallones negres esdevenen quasi invisibles, cosa que explica que els predadors d'insectes no les veiessin i només es mengessin les grogues. La població de papallones era majoritàriament negre i els exemplars d'ales grogues eran excepcionals.
A principis del segle XX el carbó es va anant sibstituint progressivament per gas, molt més net que el carbó, amb la qual cosa les taulades de la ciutat van recuperar els seus colors originals. En aquest nou entorn, les papallones de color groc van proliferar i en canvi les de color negre cada cop van ser més rares i dificils de trobar.
Si fem cas de les explicacions de Darwin, hauriem de creure que les papallones negres es reproduien creant papallones cada cop més grogues a cada generació. Ell parlava "d'adaptació" i pensava que aquesta tenia lloc per acció divina: déu protegia les papallones modificant el seu color.
La teoria de la selecció natural, introduida amb posterioritat a Darwin, explica que les papallones negres es reprodueixen donant lloc a papallones negres i les papallones grogues donen lloc a més papallones grogues. El que passa, és que els predadors de papallones cacen les més fácils de veure, que desapareixen abans. El color de la superfície de les taulades londinenques és doncs un factor de selecció per les papallones.

3 comentaris:

  1. Una vegada més, la diversitat és un bé que cal preservar. Afortunadament les papallones grogues van trobar algun amagatall on subsistir. Potser en els cromosomes de les seves germanes negres.

    Espero que encara hi hagi papallones negres a Londres, i de molts altres colors, i que en el mestissatge descobreixin la millor estratègia de convivència i supervivència

    ResponElimina
  2. Gràcies Anónim, jo també ho espero.
    m'ha semblat curiós.
    una abraçada-
    jo em sembla que sóc negra, eh.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. adaptar-se per sobreviure ... però compte, molts desapareixen pel camí, cal ser "dels altres" :)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?