dijous, 11 de febrer de 2010

PEDRES VERDES

 


Adormir-se en la vida, despertar-se per la vida, saber la mort, ens torna desposeïts, l'esperit rossegat, els flancs massegats.
No testimonieu, no respongueu que el benifet del dia ens és massa escàs.
Una espurna ha cremat el meu devantal de cuir, qué hi podia fer jo?, pell i cendra!
"Allunya't, digué ella que no t'entristeixi el meu devantal florit".
La imprecissió del temps també necessita ser viscuda.Com la creixença de la paraula


(Els veïnatges de Van Gogh, René Char. traducció de Vinyet Panyella) colecció els Jardins de Samarcanda.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?