dimecres 1 d’abril de 2009

RECKON

L’ambició de l’escriptor rau en intentar atançar la immortalitat mitjançant el paper, que el seu nom es perpetuarà en el record d’aquells que s’han creuat amb els seus escrits.
El paper que feu servir en les copiadores i multifuncions es fabrica als boscos de Finlàndia, protegits i certificats, te una durada en condicions penoses de vuitanta anys, en millors, aproximadament d’uns dos-cents anys.
Però d’aquí vuitanta anys on serà el papallones en la llum, fora del meu arxivador personal?.
Pensava en la quantitat de poemes que tinc distribuïts pels països catalans, morts en un arxivador asprejat de la A-Z. Perquè en tots els certàmens s’han quedat lògicament els poemaris, i m’han obsequiat amb una compensació econòmica en concepte de drets d’autor, Però no els ha pogut llegir ningú.
Quantes possibilitats tindria jo de saber el parer d’un lector, si publiqués un petit poemari en rústega. Ni una, probablement seria tan anònima com ara. No signaré llibres en tapa dura un dia de sant Jordi, no, no ha estat mai la meva ambició.
La meva es saber com sé, que ningú sabrà de mi, ni d’aquí vuitanta, ni dos-cents .
Però amb la satisfacció d’haver conegut el parer d’algun lector i lectora que ha gosat contribuir en el meu esperit de superació.

Avui en Salman Rusdhie, ha arribat a la ciutat comptal per presentar el seu darrer llibre,
En una entrevista per a tv3, ha dit que els blogs son vomitades a la pantalla.
La massificació dels blogs fa que la gent es perdi amb la informació, però no per això deixen de ser un mitjà de comunicació excel•lent per acostar-nos una mica més als altres.
Com va dir el company SPOCK en la trobada del dia mundial de la poesia a Vilafranca,
(Som aquí, i ens necessitaran per dur arreu la llengua catalana).

En el meu cas en millor o pitjor mesura...

Bon dia!

PLOU A LES GALTES


Lluito
a cop de paraula
Supura una llàgrima
regant les galtes.

L’espill
m’ofèn amb una edat mil•lenària,
Per dintre,
resseguint el camí argentat
una esquerda ignominiosa
m’ha deixat agnòstica,
desesperançada.

Et creia germà de sang
Per deixar-nos la sang a la lletra.