diumenge, 13 de desembre de 2009

Whitman.


Walt Whitman.

LA TEVA MIRADA


Em miraves als ulls, penetrant,
en el més profund de la meva ànima.

Al cristall blau de  pupiles
Es reflectia la meva imatge.

Em miraves i vas demanar tremolosa
que un t'estimo, sorgís dels meus llavis,

però ells ja no tenen més paraules

els cops de la vida els han tancat.

Em miraves i el teu cabell s’eriçavA

i una gota rodona a la teva pupila
va eixir, d'un cor trencat
va caure recorrent la teva galta.

Em miraves i el teu rostre amarat

                                                                              m’ exigia una paraula, una resposta,

vaig mentir dient t'estimo
per guanyar de la teva cara un somriure.


2 comentaris:

Vols deixar la teva empremta?