dimecres, 16 de desembre de 2009

ERA LA NIT ABANS DE NADAL


Ahir, el meu mestre d'anglès, que es Australià em preguntava que es el TIÓ. 
Dona classes a nens i nenes de set anys, i li deien que el tió ja havia arribat, el cas es que no acavaba d'entendre que era, i perqué es celebrava.
Després d'explicar-li com bonament vaig poder, (tenint en compte que era anglès), Va explicar-me que, el primer Santa Claus, anava vestit de negre, i blanc. Era un senyor molt elegant, però que la Coca-cola es va encarregar de vestir-lo de vermell, com amb tot i qui diu que no es cert. Trobareu moltes teories.
Però el Pare Noel, o Santa Claus, sorgeix d'un poema escrit al 1823 per Clement Clark More,.
Aquest poema titolat "It was the nigth before Cristhmas, fou la clau del pany a una llegenda pràcticament universal.
En Clement, era un escèptic però ves per ón, va escriure aquest poema. El seu amic, va enviar-lo al New York Sentinel.
Una de les premises per a publicar, es que el Poema havia de ser Anònim.
No va ser fins més tard que en Clement li inclouria en un dels seus poemaris, i obria la porta a una llegenda, que va acabar d'arrodonir la Coca-cola.

Fou la nit abans de Nadal (traducció lliure) 



Era la nit abans de nadal,
Una remor recorria la casa,
Era potser una criatura?, o seria un ratolí?
Les mitjes penjen de la Xemeneia
Amb l’esperança que Sant Nicolau ja es aquí.

Els nens restaven als seus llits,
Mente el somni els duia sucres I prunes,
Així dançant en miratges de dolç
La mare es preparava pel llarg hivern.

Un estrany soroll
Va sentir-se al jardí,
Vaig alçar-me, pres del neguit
Vaig obrir la finestra i alçar el marc.

Una ombra en la lluna que rau,
Un trineu en miniatura
I vuit rens enlairats,
A terra hi havien objectes
Que havien estat llençats.

Prest, geniut, vell i petit.
Va xiular, cridar a tots els rens pel seu nom!
Aquell, sense dubte havia de ser Sant Nick.

Daher, aquí!, ballarí aquí!, Praxer i Vixen,
Ei! Cometa, cupid!, Donner i blitzen
Al porxo, al final de la pared!
Ràpid! Voleu! Voleu! Amics!

Així, com fulles seques a caprici d’un bofarut
Quan troben obstacles, remonten el vol,
Aixi es fonen en l’espai:
Sant Nicolau, joquines, dolços i rens
Rere el telò d’un trò.

Aleshores, com un espuerneig
Vaig veure un senyor tot enllustrat de pells,
Duia a la cara, sutge i carbò,
I la seva roba feta girons,
Havia llençat una joguina,
Vaig obrir el meu paquet
Ell semblava un venedor dels que van pels carrers!

Quines espurnes n’eixien dels seus ulls,
Uns clotets de felicitat!
Les galtes rosades, un nas de cirera,
Una boca preciosa, pintada d’arc!
Una barba tan Blanca com una volva de neu.
Una cara grasona, un petit ventre rodó
Que va sacsejarse en riure ben fort!
S’aguantava d’un tub amb les dents
I el fum de la brasa va sortirli pel cap com un anell!.


No va dir una paraula, però va anar directe al seu treball,
I va omplir totes les mitges es va tornar amb una sacsejada.
el dit a un costat del nas,
I donant un moviment de cap, per la xemeneia es va aixecar!

Va saltar del seu trineu, al seu equip li va donar un xiulet,
I lluny tots van volar com el plomissol d'un card.
Però li vaig sentir exclamar: "abans de desaparèixer...
"Bon Nadal a tots, i a tots una bona nit!"













4 comentaris:

  1. fas bé de fer pedagogia, perquè sinó aquests estrangers sempre es pensen que això nostre és escatologia pura, que només parlem de "cagar", quan en realitat són tradicions que poden comprendre ben bé, perquè es remunten a temps anteriors al cristianisme :)

    ResponElimina
  2. Si, senyora! de quan la vida era tan dura que agraïem a la fusta, l'escalfor i la llum.
    una abraçada. :)

    ResponElimina
  3. M’has fet venir ganes d’escriure un conte de Nadal!. Per cert, molt bona la teva frase al joc proposat per Tibau. :D Bones Festes

    ResponElimina
  4. Molt Bones Festes! i moltes gràcies per deixar-me la teva empremta.
    La frase anava perfecte, de vegades el pànic vire pot més...
    un abraçada.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?