diumenge, 1 de novembre de 2009

MIRADA



Es inevitable no enfonsar-me més enllà dels teus ulls,
aquesta mania meva d'enaltir les virtuts quotidianes
em duu la pèrdua de la percepció real dels fets.
Un pòsit ambre
barreja de melangia i il.lusió.
quin fàstic de matèria
sempre amb cabòries
em declaro en estat d'al.lienació mental transitòria,
espero.


1 comentari:

  1. Bo el teu poema, espero rebre'n més per seguir gaudint-los. Per iaxò em vaig fer seguidor teu.
    No sé si has mirat el p`rojecte de bloc que intento de fer. Si vols donar-hi un cop d'ull, és aquest.
    "Al vent"
    http://www.miradesalvent.blogspot.com

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?