dijous, 5 de novembre de 2009

EL SOMNI D'UNA NIT DE NOVEMBRE



Només ha estat un somni.
Tenia una anèmona a l'ampit de la finestra,
era malmesa pel vent, i una mica bruta
una anèmona al capdevall.
Els grecs la regalaven a la seva ànima bessona
encara que no pogués ser.
Et veia somrient al centre
de reflex d'un mirall.
S'ha ttrencat la màgia en el moment
que aquest brunzit de vent
se l'ha endut
lluny
esfullant-la,
talment com jo en dir-te
se que no..
but I miss you.
Are you reading me, now?

2 comentaris:

  1. el misteri omple tot inici, tot desenllaç en l'amor... i així ha de ser, sembla, pel nostre bé. Bona nit! ricard99 última ronda

    ResponElimina
  2. Ricard, moltes Gràcies pel teu comentari.
    The seguit la pista,i he anat a parar a l'ultima ronda que m'he afegit a favorits, per l'impossibilitat de fer-me seguidora.
    Suposo que auqest misteri esfilagarsa la possibilitat, i per tant l'esperança. Tot i que no sé si es massa bo.
    Molt Bon dia!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?