dilluns, 26 d’octubre de 2009

VERSIO LLIURE DE IL MONDO




Al temps que despullo els pensaments
la terra gira al seu ritme
la prudència de l'inici
es comfón amb l'angúnia del final.
No eres l'eix
del meu silenci,
ni el protagonista del meu riure
ja veus,
em vaig deixar de la mà
i m'has perdut entre el paratge
el planeta gira absent
i jo
he emergit d'un oceà de llagrima blava.


3 comentaris:

  1. Sandra, no m'he pogut ressistir... t'acabo de copiar aquesta Terra que gira i gira....

    ResponElimina
  2. genial! jajaja, el que vulguis...

    una abraçada molt gran!
    :)

    ResponElimina
  3. Millor, molt millor, que la versió en castellà que ma mare "cantava" per casa.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?