dimecres, 21 d’octubre de 2009

UN DIA DE COLORS



Duia als ulls
el marrò socarrat d'un amor a mig cuinar,
el marfil d'una llàgrima resseca
que traça una esquerda a la galta.

Duc la darrera essència
que llança un gessamí al vent,
l'última bengala de socors.

Neix un dia ambarí,
rovell d'ou al crepuscle,
on pinto les hores de verd.


2 comentaris:

  1. Molt xulo! Té quelcom trist però el missatge final és molt optimista.
    És com si fos un poema que haguéssis escrit sobre una tela i després haguéssis agafat una paleta i l'haguéssis 'empastifat' de colors, aquesta és la sensació que transmet, potser perquè és molt gràfic i quasi es pot 'mastegar' la pintura!
    Eh, ho podríes provar i després penjar la foto, segur que quedaria impressionant!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?