dimecres, 7 d’octubre de 2009

PRIMER ANIVERSARI



La nit del 7 al 8 d'octubre del 2008, vaig decidir crear un espai que em servís per abocar tots aquells pensaments que m'amoinaven, començava un nou poemari i necessitava barrejar música i imatge, i crear en definitiva un mon alternatiu.

Els primers comentaris foren del Príncep de les Millotxes, i de'n Cirerot, recordo aquell primers comentaris amb tendresa, perque el primer article parlava de les poques visites, i em preguntava si mai em llegiria ningu.

Ha passat un any,-sembla mentida-i, sí sembla mentida perque en aquest espai, tinc certa sensació d'atemporalitat. La imatge estàtica que no es polseja per l'inexorable dona certa sensació d'inmortalitat.

La millor manera que tinc per a celebrar el fet, que quan obri l'espai a les set vegi els meus 56 seguidors, somrigui i continui escrivint es regalant-vos a cada un de vosaltres un poema.

Vostre, només m'he de dir la paraula amb el que la voldriau, i faré cada dia un poema a partir de la vostra paraula.

Vosaltres amb la vostra visita, m'heu regalat tants i tants versus, que M'agradaria celebrar el primer aniversari del Papallones, d'aquesta Manera.

Deixa la teva paraula, i et regalo el teu poema.

9 comentaris:

  1. moltíssimes felicitats!
    paraula? mmmmmmmmmmm deixa'm pensar... "far". Això, far.
    Has tingut una idea fantàstica, Sandra. Gràcies.
    I per molts anys...

    Isabel

    ResponElimina
  2. Gràcies Isabel!
    Aquesta nit, tindrás el teu poema!
    Far es una paraula inspiradora i preciosa,
    Aix, ja em vull el cap!.
    Un peto!

    ResponElimina
  3. moltíssimes felicitats, sandra!!!

    malgrat que m'he incorporat força tard al teu anyet de blog, resulta que vam començar gairebé plegats aquesta aventura d'escriure. molta oferta de lectura i poqueta estona per anar buscant :(

    incorporat del tot com un d'aquests 56 seguidors que et continuarem llegint, sols desitjar-te un per molts anys gegant i acceptar el repte de pepsi en forma de paraula ... SECRET, en autohomentage al meu blog :)

    ResponElimina
  4. Oscar, aquesta nit, SECRET! Molt be!(parare ja) que sóc a la feina, pero mm SECRET!. ja veurás!.

    una abraçada.

    ResponElimina
  5. Et desitjo un bon aire per bufar l'espelma i dues copes per brindar amb aigua de lluna i que la teva mirada escrigui el poema a qui el sàpiga entendre. Crida salta i balla, dansa amb l'aire de la teva felicitat. Quan arribi el silenci deixat abrigar pel seu eco, per la seva companyia, acluca els ulls i desperta ttos els somnis, posa els peus a la terra de la realitat...

    Felicitat.
    onatge

    ResponElimina
  6. Per molts anys de bloc!!! Bona idea, això de la paraula! A veure… proposo… TRENCADISSA :-P

    ResponElimina
  7. Sí, ja sé que ja he passat per aci, però mira en veure la flama...


    La flama del pastís
    fa un trencadís
    de sol i de lluna
    als teus ulls i la
    mirada esdevé indòmita
    a mirar endavant.

    La flama t'il·lumina
    i en les teves ninetes
    com si fos un dibuix
    darrere l'altre hi va passant
    tot el teu món viscut.

    Avui tot és curull
    amb el teu somriure
    a mirar endavant.

    Que la nit et sigui
    el camí cap a la
    celístia dels estels.

    Fins ara.
    onatge

    ResponElimina
  8. M'he esperat fins ara, la nit del 7 al 8 però cada cosa al seu temps:
    PER MOLTS ANYS Sandra!!! a tu i al 'papallones', en la llum durant molts més!
    Molt bona pensada lo dels poemes, a veure... jo trio: Feréstec.
    Una abraçada!!!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?