dissabte, 8 d’agost de 2009

PLUJA DE LEONIDES


Tant esperar la pluja de Leonides
que m'ha caigut alguna estel al cap,
si savia jo que no servia de sirena...
que no sé enfonsar vaixells.
que els arrecero a un bon moll
protegint-los de les tempestes.

Voldria pensar que soc altruïsta
pero em partiria l'eix vertical que em sustenta
i em podriria per dins, vanitosa.

A on anava jo?

2 comentaris:

  1. No cal ser sirena Sandra, això és una tasca molt complicada. És millor ser com som i si algú vol una sirena, que la busque.
    Els somnis de vegades ens compliquen la existència, almenys a mi i molt, per això es millor que les oblides com jo intente fer.
    No tingues cap rancunia i no enfonses vaixells, és millor que la corrent se'ls emporte mar endins i ja s'apanyaran sols. Alguna vegada he tingut la idea d'enfonsar-ne algun, però l'ha descartada. Crec que és millor.
    B7s

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb la Joana. A vegades hem de saber pensar amb la saviesa del esperit.
    Un petó.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?