divendres, 7 d’agost de 2009

PERSONAL

Després de l'accident, les mans van quedar-me esmorteïdes.Mortes, inflades i ermes m'amagava les blavors verdoses i aiguamarines de dues mans tumefactes.
Una amiga que creu amb angels, energies ien les propietats de l'aigua va recomanar-me escoltar la natura.
A peu passejant pel poble vaig anar a parar per darrere de l'Esglèsia.Avançant per l'espessor de l'unic voraviu que queda del riu sense edificar.
Feia vent, el vent brunzia com una abella, amb la mateixa intensitat amb la que de petita somiava alçar-me sostenint una manta, i em colpejava la cara.
Vaig asseure'm en un racò de camí, amb les cames creuades, absorta en el cant dels pocs ocells que gosaven contradir al garbí. Aferrada a una branca petita, indefensa restava una papallona groga. Vaig agafar-la i la vaig depositar en una altra branca a recer.Xiuxiujeva unes paraules, perduda en el mon infantil que de vegades em sacseja al mig de la realitat més cruel.
Als segons vaig sentir la veu d'un nen, que deia:- Mamaaaaaaa, al descampat hi ha una bruixa que parla amb les papallones!".
Al poc de temps, vaig sentir l'esclat d'un mastegot, mentre la mare li cridava:-Como vuelvas a decir otra mentira no sales en tres años!.
El nen del primer m'havia vist, vaig picar a tots els primers, però no em van obrir la porta.
Senyora, si que soc un pel bruixa i parlo amb les papallones.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?