PAPALLONES EN LA LLUM 2.0

ON SON?

2012-01-26T13:05:00.000-08:00

Duus la veu de vidre trencat.
On l’afonia es desfà en silenci
mossegues la pell del llavi
mentre et sagnen les genives.
--On son?--
Incidia sobre els pilars
la llum que il•luminava
el viarany de l’eremita que sóc.

S’ha esfullat l'heura
que s’erigia cobejosa d’altitud.
Res no em tornarà
tot aquell amor.

2012-01-26T12:52:00.001-08:00

L'ETERNITAT

2012-01-23T12:05:00.000-08:00

Desaràs la roba

de fetillera d’inconfessables

ofegant en ella

un plor simultani al sospir
faras el tamisatge

de les esferes del temps

sota un cel brunzent.

Tant indòmita escumejant el dolç

com eres

seràs la submissió dòcil

a la voluntat d’un estrany Déu,

esdevindràs tota la ceguesa de l’obscur.

De tant perseguir la identitat
per ésser viva més enllà de la mort

hauràs viscut morta, tota una vida.

L'ESCUMA MATINAL

2012-01-22T00:47:00.001-08:00

Etèria entre l’escuma matinal
d’una cel que s’esbrava
amb el pas precís i absent,
per una fita
que s’esvaeix com una ombra,
vagarejant
per un bosc de memòria inexistent,
híbrida entre la matèria i l’àugur.
I els ulls intermitents
regant les galtes,
mentre acarones
mates de gebre al pas.

SOMIANT AMB ALEIXA.

2012-01-21T12:57:00.000-08:00

A propòsit de Somiant amb Aleixa.
Edicions Bromera
Autors : Mercè Climent i Francesc Mompó.
XVII Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida

No desvetllo cap secret mil•lenari, si dic aquesta nit que la literatura eròtica és una de les grans mancances que te la nostra literatura i que ens és necessària per assolir la normalitat. Així com avancem en altres gèneres aquest no s’hauria de permetre que s’endarrerís perquè forma part de la nostra llibertat.
Ferran Torrent diu que “els homes carden amb la ment”, aquesta afirmació em serveix per introduir la novel•la que us presento avui, per més abrupta l’afirmació, cervell i cos van plegats alhora de fer-nos sentir.
Si la Literatura ens impulsa a un mon imaginari que es desvetlla mitjançant la lectura, i ens empeny a somiar desperts amb paraules que ens esclaten expandint-se als ulls.
Somiant amb Aleixa, no es queda pas enrere, ja que ens explica la història d’una noia que ha heretat una capacitat extrasensorial dels seus ancestres, que provoca la reciprocitat del somni d’aquells que l’envolten. Així doncs el que pot sembla un avantatge es polaritza amb un destorb cada cop que la venç la son, les escenes eròtiques es desenvolupen en llocs diversos e imaginaris i amb personatges que ella mai hauria sospitat.
Us deixo amb un fragment i una cançó, per tal que el text acompleixi la missió de fer-vos somiar.

Fragment...
Aleixa li allargava la copa perquè li’n servira. El doll de vi començà a véncer el coll de vidre i eixia per la boca de l’ampolla, primer un tímid ruixim, després a glops generosos fins que sobrepassà una mica la lògica i vessà unes gotes sobre les estovalles. L’agressió del roig sobre el blanc rescatava records recents.
Aleixa s’havia esvarat cos avall i li havia alliberat el membre. El carmí dels llavis competia amb la roent rojor de la cabota. Masculina copa per a la boca de la vestal. Les lletres del bolero s’adeien al desig més íntim dels oficiants. I tots dos volien deixar-ho tot davant la crida de l’altre, davant la crida d’una estima puixant, davant la crida de la passió. Però la mateixa passió feia que una transgressió n’exigira una altra i que les poses anaren succeint-se amb la lentitud d’una pel•lícula en blanc i negre.
Amb una tancada de parpelles, Ausiàs intentava servar el record immediat mentre assaboria el present. La suavitat dels boleros deixava pas a una música encara més relaxada. L’òpera, el techno, el rock, les caixes de ritmes, els efectes de so, l’harmonia més diversa... tot s’havia conjuminat en formes suaus, en calma. La música, les menges, l’esperit del vi... i Aleixa. No sabia ben bé on enfocar el centre de sensibilitat per gaudir-ho tot. I per això no el dirigia a cap lloc. Deixava que li plogueren les sensacions en una sinestèsia deliciosa.
Aleixa, recolzada contra la paret, li havia passat una cama per darrere de l’esquena i amb els ulls tancats anava resseguint totes i cadascuna de les atencions que li dedicava. Notava com un parell de dits competien amb el membre per apartar-li les braguetes cap a un costat. Estava completament banyada i es delia perquè la tela s’enretirara i deixara que la carn s’amerara de carn. En qüestió de segons, sentí com aquell arbre desplegava el velam dintre del seu mar i començava a navegar. Fou una estacada que haguera pretés violenta, però de tan banyada com estava només va sentir que les parets de la figa se li retien al pas fins que el gland arribà a terme. Després s’hi acoblaren goludament i començaren a cobrir-lo de gustós lubrificant. A cada envestida, a cada embranzida, sentia perdre l’ésser per l’entrecuix. La pedra més íntima li tremolava permanentment com si fóra un piuet minúscul que també volguera amollar un doll de semen. La cuixa que serpentejava per la baixa esquena del company tenia un joc permanent d’esvarar-se i enllaçar, de descendir i de pujar. La cama amb què feia terra, a males penes aguantava aquell combat ple de tremolors i de torbes.
Ausiàs s’havia aplicat a escriure-li històries de plaer al mugró de la mamella amb un alfabet de saliva que la llengua s’encarregava de grafiar i unes dents pilletes puntuaven a mossets. Uns renyons poderosos s’encarregaven d’anar fent de motor en aquella cursa on el sexe havia aconseguit apoderar-se de tots els sentits.
Un ambient harmònic surava sobre els comensals mentre Aleixa es portava un bocí d’ànec a la boca. La llengua el guiava pels diversos indrets mentre les papil•les gustatives li extreien el secrets més amagats. Li buscava els ulls, i esguard i llavis, amb imperceptibles moviments, mantenien viva la vetlada.
Aleixa sentí l’explosió dins d’ella. Sentí com un castell de focs d’artifici esclataven a dins del seu ventre i l’omplia de lletada. I ella obrí comportes per deixar que un assut de plaer vessara riu avall fins al delta de Venus. Panteixant, es recolzaren l’un sobre l’altre, i tots dos sobre la paret.
El darrer glop de vi tancà el llibre del primer combat i, sense cap necessitat de dir-se res, s’alçaren i es dirigiren a l’habitació.

DIVERSOS

2012-01-20T13:01:00.000-08:00

Deu ser que he entrat directament en aquesta escala de grisos que és la maduresa, i del que n’havia sentit el preludi en la veu d’Antoni Casals, en un dels poemes que li he llegit que son uns quants, i dels quals ara no sabria dir exactament quin és. Perquè tot d’un plegat les cabòries se’m fan esclaridores, i aquelles coses que veia clares de sobte s’enterboleixen, com si el mon s’hagués invertit. M’agrada la música clàssica quan mai no hi havia parat esment., el jazz, el soul, i altres coses que suposo que vas valorant com el bon vi en la mesura que et fas gran, o més gran si cap. I em sobrevenen pensaments que no sé si es poden publicar. Però necessito desfogar-me avui. Observava el cel com una geniva encesa com si s’emportés d’una mossada les acaballes d’un dia de nervis, però en el que he contemplat tots els meus companys, el cel es reflecteix en aquesta nau i pinta uns núvols infantils en els enormes finestrals, el nostre petit sol de Haykú s’esvaeix en la fina línia que talla la terra del cel. i s’esmuny vermell entre les pupil•les.
Pensava en cóm enyoraré la vida dels telèfons, i els tons d’espera de capseta de música que em fan girar sobre la cadira amb rodes de la meva taula.
I m’he encès d’ira quan he pensat cóm serà la meva vida quan no senti algunes veus a les que m’he acostumat a sentir de tant en tant i em fan els dies més planyents i divertits.
Tot això recordant un poema que us penjaré en breu, de sang presa de la Vinyet Panyella, quan tingui treballat el que vull dir amb la meva identitat. Mentrestant em cobreixo el cap pensant el que ens espera. L’Empresa del meu home ha tancat i a la meva no li queda molt, somric encara plorosa, perquè hem estat capaços de brindar amb l’última ampolla de cava del Nadal mentre brindem tot dient, que sortirem endavant com ho hem fet sempre.
No, nosaltres no en tenim la culpa. Hem treballat molt, i encara ho fem com el primer dia, i no és just hem lluitat amb totes les forces sacrificant el temps preciós de veure créixer el nostre fill. I no no ens ho mereixem això, els que s’ho mereixen no ho escriuran mai.
Penso en publicar la meva primera obra, però d’altrabanda ha se ser d’una qualitat innegable, i encara no ho és.
No publicaré per publicar, ha de ser extraordinària i haig d’estar preparada per assumir el que representa amb tota la responsabilitat, i ara no ho estic.
Només tinc al cap les dones.
Us abraço.

LA LLUM QUE TINC ENTRE LES MANS

2012-01-19T21:42:00.000-08:00

A quan ascendeix aquest cop
la dignitat?
volen les acaballes
com qui replega les cendres.
Discernir una signatura
i escapolir-se de notaries
que et confinen
a l’inhòspit paratge del prejudici
on t’arreceres cosint-te
el llavi amb punt de creu.

Escriure per ésser
i ofrenar-te de franc?
Potser no arribarà enlloc
la llum que tinc entre les mans.

SENCERA AL MON

2012-01-17T12:08:00.000-08:00

Des del noümen
a l’interval on l’afonia es fa silenci
imploro l’instant
d’ésser dicció i veu.
Des del blanc
resplendir
òrfena d’esperes inaudites.
sotmetre’s als orígens
des de la ignorància vera
assumint la certesa
que puc ser ara jo.
Sense esmenes, ni plors
en l’ardit intent;

de mostrar-me
sencera, AL MON.

INHABILITEN ELS CAMINS

2012-01-15T21:05:00.001-08:00

Inhabiliten els camins.
Mentre
transites amb ulls velats
combregant amb el silenci.
Aties les passes
alada en mig del soroll.
Sóc una inèrcia
portadora d’un desbridament cerebral.

Aliena,
m'esmunyo d’un temps
Visc on vagarejo
mancada dels sentits
i en l’origen resta latent
tot el vent de la fugida
i el desig irrefrenable del no-retorn.

L'ÚLTIM DIA DE L'ESPLAI SI FA SOL

2012-01-15T00:12:00.000-08:00

Ahir va ser l’últim dia de l’ESPLAI SI FA SOL, que no del moviment però si de l’esplai. L’esplai tanca per manca de nens, però ja fa dies que ens persegueix un sentiment d’abandó per part dels qui podrien haver fet alguna cosa, i ens han deixat.
Ja fa dos anys que el meu fill va començar l’aventura de l’esplai en aquests dos anys els dissabtes s’havien convertit en un dia especial. Els dissabtes a la tarda als Monjos son plens d’hivern per un fill únic de sis anys, i a l’esplai ha fet moltes de les primeres coses.
La primera campada, caminades, la primera sessió de cine sense els pares. Ha aprés a ser solidari i a fer manualitats per a la Marató de tv3, i després anar a vendre-les amb un fred que glaçava a una rambla on n o hi passava ningú.
Ha aprés a fer panellets i el més important a menjar-se’ls, a compartir, a somiar, a jugar.
Ahir vam anar al circ Raluy d’Igualada, per a que els nens recordessin l’últim dia com a memorable, pares, nens i nenes i monitors ens vam meravellar junts de la màgia del circ, i els grans vam tenir temps de pensar que els direm als nostres fills quan dissabte que ve després de dinar pregunti:-mama que no em portes a l’esplai?.
perquè ho sap però ho ajorna com si no fos possible, no els hi ha volgut fer ni un petó perquè no ha entès, i jo tampoc tinc paraules.
A Fàtima, Tanit, Marta, Bernat, Xavi, Gris, Lourdes i Anna, i a tots els que durant més de trenta anys heu fet possible aquest esplai, GRÀCIES NO US OBLIDAREM MAI, i els nostres fills als que li heu fet la vida més plena tampoc.
De fet només cal un albúm de fotografíes com aquest. per explicar-ho.

NÚVOLS FUGITS.

2012-01-13T13:10:00.001-08:00

La invisibilitat em fa lliure, i potser és el moment d’alliberar tot el que em relliga.
Segur que penses que no mereixes aquestes paraules, però m’és ben igual no preciso de la teva aprovació, la meva escriptura és la meva llibertat.
I com un llençol fugit de la roba estesa avui m’empeny el vent de la paraula.
Vaig tancar el desig dins la llàntia, i la vaig llençar a mar obert. Vaig fer un farcell ple de moments, de mirades, carregat amb el gest, les paraules, les confessions als llençols, vaig guardar-hi una lluna plena, amagar al fons d’ell algun suplici que no desvetllaré.
Vaig esmenar-me en cobrir cada record amb àcid perquè aviat es rovellés fins malmetre’l per xuclar àvida de la manega del temps, farta que sempre giressin enrere les busques, i aquest rellotge restava sempre aturat al minut zero, allà on tot acaba i no comença res.
Oblidar, lleugera, i amb cert sentiment de llibertat amb els braços en creu i deixant que el vent s’endugués els cristalls del pit, tot el gèlid cristal•litzat i fendint a cada moviment mentre la sang m’acoloria la pell.
I no et recordo ni la veu, que ja és estrany això jo que estic avesada a recordar-les totes, que em se xifres, dades, i noms, en canvi em va desaparèixer el teu registre.
sóc una dona d’aiguats, de torrents i de tempestes. Maleeixo la sort divina que has tingut i prou que res em reté al meu desig i sures i sures a la deriva.
Gràcies per deixar-me en Pau, i enhorabona per superar-te en la teva ignorància.
N’hauries d’estar orgullós.
Així de ràpid te’n vas com els núvols.

INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA

2012-01-12T12:16:00.000-08:00

Sí, sabem arpejar la terra
apuntalar la pedra
quan ens cau en allau.
Sabem intuir els camins
resseguint la petjada
de les retines incrustades al sòl.
De la molsa al cor,
i del tacte humit
del silenci a les fosques.

En la devastació
conflueix l’instint de supervivència.

TRACCIÓ CONTINUA

2012-01-10T12:40:00.000-08:00

D'una tracció continua
imbatible a la perícia del temps,
d'una mestrívola ignorància
actuada per susbsistir
en aquesta inclemència cultural
que ens repel.leix constantment
de la necessitat vital
d'existir.
S'ha de ser de roca,
de foc,
d'aigua
i de terra, engruna
per solidificar.se
i ser d'una tracció continua
per existir.

SEMPRE TORNO A TU...

2012-01-09T12:05:00.001-08:00

Captiva la tempesta,
renta els pretèrits
i asserena els ordits.
-ja ho saps això—
és un bàlsam
de música d’esferes.
si n’és d’àvida!
que llepa la paraula
d’arena i de vent.

LA BOIRA D'UNS ULLS

2012-01-08T07:47:00.000-08:00

He passejat descalça per les fumeres d’oblit que emanen dels teus ulls, amb tota la vulnerabilitat i la incertesa de la boira. No pot tornar algú que no ha marxat i tampoc sé si hi has estat o com sempre es una història que s’aixeca pedra a pedra en la memòria i que culmina amb la inventiva desbordada i que no s’ha arribat a erigir mai. Un edifici a mitges, ruïnós que s’ha desfet abans d’haver lluït amb l’esplendor que li corresponia.
De petita escrivia històries tal i com les imaginava que m’havien de succeir, perquè un cop escrites els havia donat vida dins meu encara que no existissin mai, veure-les escrites m’ajudava a veure-les com fets reals.
Quina innocència a la meva edat creure que algunes coses ja han viscut el seu temps en mi i que no es repetiran, i en canvi, em sobrevé sempre la mateixa desconeixença tot i sabent del cert que hi ha poemes que no s’han escrit per mi, ni versos, ni veritats, només algunes paraules fruit de les davallades personals en un moment fortuït de resultes son les branques que em rescaten dels torrents que m’engoleixen. Amb quina nuesa em presento al mon, sempre vera. i oferint els palmells plens de sinceritat. No es pot anar per la vida amb la camisa oberta, mira que ho sabia de sempre!, però a mi no m’enganyen els teus abismes plens de fumeres d’oblits ni la densa massa blanca que emana dels teus ulls, perquè potser no hi havia engany aquest cop, ni és retret aquest text. Un intent només de veure una altra història imaginària escrita per tal de donar-li vida, mentre abaixo el cap, un cop més i fixo la mirada a terra per enèsima vegada.

DEJA VU

2012-01-07T11:12:00.001-08:00

les últimes passes com les primeres
i el gir polièdric que et situa a l’origen,
predir l’esvaniment
i somriure el comiat secret
mentre cíclics esmolem els dies
escrivint el somni a palpentes
camines descalça
per les fumeres de l’oblit.

La vida és un constant deja vu.

LABORATORI DE LLETRES

2012-01-07T05:40:00.000-08:00

Potser pensareu que m’estic traint a mi mateixa. Perquè solia pensar que per a ser poeta, només calia talent, saber discernir les coses i explicar-les com ningú més ho fa, endinsar-se en una història i explicar-la en vers des de dins. La capacitat i les habilitats que fan d’un text un viatge sigui escrit en el gènere que sigui. Però la pràctica em diu que no només calen aquests trets per a ésser, que cada cop es fa més imprescindible tenir una formació adient que unida al talent et faci preparada i et permeti obrir el ventall de possibilitats que ofereix la teva escriptura.
Un dia, la meva mare em va dir:-tampoc ens vas dir que volies ser escriptora-. Tenia raó no ho vaig dir mai, perquè em sabia totes les respostes possibles i no tenia cap argument per rebatre-les I després m’ha anat passant el temps i els recursos han anat minvant, fins que puc dir que no em puc permetre cap carrera per facilitats que hi posin.
Es per això que totes les iniciatives que puguin néixer en quant a formació d’escriptors son poques. Us presento “el laboratori de lletres” , un nou espai per crear i compartir, i somiar que algun dia tot serà possible.

L'IMPULS

2012-01-06T11:47:00.001-08:00

Cega,
retens l'oxigen
per llençar-te al buit,
glopeges l'aire
que t'irromp la tràquea,
aspires vertígen,
que rasant
et talla pel mig.
el descontrol et domina,
per aterrar...
Sobre la corba de les plantes
que no et sostenen.

NADAL I ELS REIS...

2012-01-04T13:49:00.000-08:00

Degota la llum dels arbres, regalimen lluna les branques, presideix l’entrada al cel petites estels que es van fonent en la caiguda. Corrues de gent desorganitzada, circula pels carrers com una massa compacta d’orbe voraç i famèlica de petits desitjos materials per a sostenir entre les mans, o per veure els ulls entelats de qui els rep.
Les galtes envermellides dels nens i les nenes es barregen amb les furtives dels adults que miren, cobejoses del deliri de viure de bell nou la il•lusió d’un temps. I jo em faig minúscula, i em perdo en un instant com si pogués veure la vida que transcorre a l’altra part d’un pany, sóc una Alicia a la que ja fa temps se li va esvanir el mon.
M’endinso en un espai on les parets prenen vida, una vida extingida d’un temps que transpira fins a recitar-me secrets a cau d’orella. Imatges en sípia i rúbriques que han esdevingut flama amb el pas del temps, i per les quals encara la cendra resplendeix.
Passejo per les esteles d’una Barcelona que ha subsistit i que s’ha transformat fins a observar-la des d’un altre horitzó, I mentrestant és 4 de gener, estan arribant les petjades d’uns camells que venen carregats d’un mon màgic i decideixo que vull escriure un cop mes la carta, malgrat m’havia promès que no ho faria mai més.
Benvolguts Srs. Mags:
Vostès que ho poden tot, que tenen a l’abast el bo i millor, m’agradaria per enguany retenir en la memòria un moment, voldria conservar el somriure d’avui per un temps, i per últim que no ens oblidin, que som unes quantes que lluitem per subsistir.

UNA ALBADA ENTRE LES CAMES

2012-01-02T23:37:00.000-08:00

La finestra
traça una aurora al rostre,
obres els ulls en tres temps
t'adaptes a l'eclipsi.

Un brot de somni cueteja
i resplendeix,
-escuma, bany i espelma-

Duc una albada entre les cames.

LLEU PERÒ CONSTANT...

2012-01-02T11:35:00.000-08:00

Com un rusc davant la flama
aquest brunzit desesperat
no amaina,
ascendeix com el so
de les antenes oscil•lant,
vibra endins
el neguit de saber-te
i m’eleva d’una revolada.
Subtil com la carícia.
com l’ofrena, submisa.

Una duna a la voluntat del vent.

L'ORÍGEN

2012-01-01T12:12:00.000-08:00

M'assec a l'ordinador com qui s'asseu a un piano, i simplement m'abelleix fruir.

Al preludi de l’origen
venim atuïts i devastats
d’una indefensió inconeguda
morim en les esperes,
mil cops amb ulls roent
i tota una esfera de foc
cremant al pit.
Observarem nous cels
que s’escolen de les retines,
mans que tremin s’entrellacen.
i perdre’m el nord
mentre els punts cardinals
ens confonen.
Al preludi de l’origen
la calma s’estén per tot
com la llengua de la nit
que tot ho llepa.

BON ANY 2012

2011-12-31T01:41:00.000-08:00

I de sobte, t’atansal’erm

tot el temps exhaurit

es calcifica d’arena de fons

d’un llac dins teu.

Malgrat l’onatge etern

en faci dunes.

Et menjaràs el pòsit de l’any

i la despulla, en gra, -una per cada mes-,

albirà l’horitzó del futur

amb ulls encesos

qui sap ...

si serà l’any del teu desig.

el papallones us desitja bon any 2012!

OREADES SILENT I COMPASSIVA

2011-12-30T13:20:00.000-08:00

Escultura: Oreade (1986)
Artusta: Ció Abellí

D'acord amb la mitologia grega, les Orèades van ésser nimfes de les muntanyes. Formaven part del seguici d'Àrtemis.

Amb el miracle del dia

observes silent

al foll explorador

que en assolir el cim

s’adona

d’una profanació prescrita

de la descoberta.

Cobejosos del ceptre

tatuats de l’esgarip dels corriols.

Somrius compassiva a l’esmaperdut.

DESIG DE PÈTAL

2011-12-28T13:56:00.000-08:00

Amb ulls de prisma

incidits per la llum,

tot el pols desbocant-se

i el plor cristal·litzat

amb la passa sibilant

pel voral del somni,

creuaré els dits

perque t'arribi de pètal el meu desig.

ONADA EDICIONS PUBLICA LA MEVA PRIMERA OBRA EL DIA DELS INNOCENTS

2011-12-28T11:43:00.000-08:00

Carta als meus estimats innocents,

Aquest mati a les sis, he pensat la broma d’enguany delpapallones. Aquest era un dia que m’encantava de petita, era el dia de lesbromes telefòniques i de les “troles” consentides,

però quan he penjat l’article i amb el primer missatge m’headonat de la il·lusió d’alguna gent, així es que avui sense voler m’he adonat,com per accident dels que sou al meu costat.

Aixi es que no ha durat ni deu minuts publicat però com ja l'havia compartit al facebook, s'ha quedat l'enunciat.

Malauradament Onada edicions no publica la meva primeraobra, era una innocentada amb la que ni l’editorial no en sabia res.

Espero que em perdoneu, el papallones no gastarà de momentmés bromes, mai més perquè m’he quedat un xic petita.

Aquest post romandrà fins demà i després més poesia...

Als senyors d’Onada mil excuses, que espero no s’hagin presmalament i a la resta...

ho sabeu no?, que si encara hi ha papallones batent les aleses per el vostre vent?

us abraço.

HEREVA D'EVA

2011-12-27T22:01:00.000-08:00

I què en sabran ells?

d’abismes,i de retines negres

de silencis coartats, del bram.

Duen el brot de l’encesa

al fons del coll de la camisa,

i elles, pobres

quallat el desig:

-l’amor del dolç es fa agre-.

Et condemnaran

per hereva d’Eva,

i per tot,

no restaras

però indulta’ls...

Al seu epitafi ja hi resarà:

“ Heus aci un sexiliat

cercant l’eterna adulteritat”.

L'IMPULS A L'INFINIT.

2011-12-26T13:41:00.000-08:00

Ofrenar el cos obert

i cloure les portes de l’ànima

i afermar-se amb les urpes

a una esquena

per no esllavissar-se al buit.

Debatin-se la pell

per ésser clam,

i la carn per ésser vida.

Tremir en l’ascens

de la mà aràcnida

que conquereix les sines

En l’orb la mel

als llavis

que ens impulsa l’avenç.

Morir uns segons només

mentre els poltres han perdut les brides.

ploure pels ulls

la fi de l’existència en la terra

per impulsar-te al clímax de l’infinit.

EL PESSEBRE VIVENT DE CORBERA ALTA

2011-12-26T01:21:00.000-08:00

Ahir, com cada any vàrem anar amb els nens a veure el pessebrevivent de Corbera alta, la primera vegada que el vaig veure jo devia tenir vintanys, i només feia nou mesos que haviamort el meu avi, aquell pessebre en aquell moment em va reconciliar amb la vida i ajudar a assumir. Recordo que em vaigemocionar molt amb la poesia de megafonia que t’acompanya per Jerusalem, i perNatzaret. Et vas endinsant dins d’una muntanyasencera i vas observant la vida de l’època, amb els oficis, i els diferentshabitants que van conformar el paisatge de vida.

Una pot no creure en els estatuts eclesiàstics i en l’Església,però per ser honesta cada cop que entro al pessebre i escolto la música se’mencongeix el pit, i em quedo petita veient la majestuositat de l’acte.

La veu del recorregut recitant poesia –escolteu-la- éspreciosa, el poema i la veu, crec que és la de Lluis Alpera, però no m’atreviriaa confirmar-ho.

“Bona nit pastors,bona nit,

bon camí, bonapetjada.

Porteu la pau en elcor,

la serena a la mirada.

Sentiu al pit lafrescor d’una albada

i al respir totl’aroma d’esperances.

Bona nit pastors, bonanit.”

Cada any el meu fill es meravella amb un àngel que surt benbé del cel, en l’anunciació.

Però no puc evitar estremir-me amb el poema, i culminar enplor just en el moment en que Josep acotxa a Maria, -si es trist això-, peracabar perdent-me, literalment, ja es la segona vegada que m’aturo i ja no séon sóc, em poso a esperar en un racó i ja no veig a ningú i acabo tornant solaal cotxe amb tres intents.

Tinc un sentit d’orientació pèssim.

ABANS PERDUDA QUE MORTA

2011-12-25T00:45:00.000-08:00

Vaig atribuir a l’impuls genèric

la senyal del miratge acomplert

vaig abeurar-me a la visió

com l’assedegat al missatge.

No hi han esperes pel rescat.

la inclemència empelta l’ardit

i així,

abans perduda que morta.

COL.LECCIÓ DE MOMENTS 2011

2011-12-23T17:35:00.000-08:00

Pujar algun graó en una escala a un cel imaginari, travessarmars de paraules i endinsar-me en oceans de vers, gaudir de les primeres cosesdel meu fill. Per primer cop he estat traduïda. Som campions en alguna cosa,no?. He honorat la memòria dels meus precedents, o almenys aquelles a les queadmiro.

He pintat mandales amb el meu fill de mil colors, m’heperdut en la infinitud dels horitzons, he recordat, plorat i m’he vessat totala inquietud sobre un paper en blanc, m’he cobert alguns cops púdica perprotegir-me. He rebut les postals i poemes d’aquells que ja fa temps que hi sonpresents, sinó físicament els duc al cor, hi sou.

He recitat al carrer, a la plaça, a les rambles, i alteatre.

He somiat rabiosa un mon diferent, i m’he perdut tants copssota aquest cel, He passejat per les vinyes amb la Su omplint-nos les pupil·lesde verd, descobrir el parc del Foix, i els camins que emmurallen el nostreentorn. M’he indignat, he plorat, cridat i defensat tot el que crec.

He conegut altres poetes i poetes dona, m’he begut moltsllibres i m’he capbussat en la vida aliena. he fet actes pels quals em sentoprofundament orgullosa, he compartit, en definitiva i he aprés a mirar als ullsla discapacitat de fit a fit i redescobert una nova mirada.

Hem posat veu als quadres, he participat en exposicions, ihe donat el que tinc només, una veu per a les il·lustracions dels poemes a lamarató. Sí, també m’he enamorat de Joan Vinyoli, va captivar-me el mar deBegur, resseguir a palpentes una vida extingida i perdre’m dins el seu temps.

He contribuït en la mesura del possible a donar a conèixerles novetats que m’han anat arribant.

He gaudit de la primera cercavila del meu fill, per acabarl’any amb l’orgull de poder dir que he fet tot el que pogut per fer feliç alsque estimo.

A tots vosaltres, gràcies per ser al meu costat, elpapallones us desitja Bon nadal i millor 2012.

L'EIXAMPLE 2. ona EDICIÓ.

2011-12-20T20:39:00.001-08:00

El Nadal és l’època de l’any en que més m’amago dins meu, imenys ganes tinc de socialitzar-me, tot apunta a que hauria de ser com sempreperò no ho és, perquè et reverbera un enyor que intentes dissimular per tal defer la millor col·lecció de moments dels menuts però en el fons duus el llastde una infantesa pròpia o simplement d’un temps que revius intensament fins ques’esvaneix en un plor secret. Estambé el momento de l’any en el que més recordo al meu avi, rebre lanovetat de Viena, i rememorar Antonio Machin per parlar-vos de la segona edicióde “L’eixample” escrit per LluisPermanyer, em serveix per connectar amb un passat que em batega i que avui atrenc d’alba allibero. L’Eixample és el llibre que ens endinsa en una Barcelonamodernista que comença a despuntar com a pionera i avantguardista i que ens haregalat l’adjectiu de “referents” en l’arquitectura mundial. Si els llibres no tinguessin la capacitat de concedir-nos un viatgeen el túnel del temps, segurament no llegiríem tant.

Observo les fotografies del tast de participació i em perdoen les imatges dels àlbums familiars,

ja que el meu avi era “Maestro albañil” i em recordo passantles pàgines de construccions en blanc i negre, ponts immensos amb homestreballant com corrues de formigues, i les primeres escales de cargol, campanarsd’esglésies enmig d’uns camps degradats de grisos i les explicacions del meuavi, explicant i mig inventant històries, perquè més enllà dels srs. Arquitecteshi havia els que feien la imaginació de pedra.

Us deixo amb la cançó que li encantava al meu avi, i tot untemps per redescobrir, si cliqueu a l’enllaç de Viena veureu que hi ha un petitconcurs i entrades a Museus.

Es fantàstic llegir un llibre i visitar un lloc amb tot elconeixement.

Us abraço, un xic moixa.

Participació aqui

US DESITJO UN FUTUR BLANC

2011-12-19T12:51:00.000-08:00

T’auguraran tot l’obscur,

els ulls de la pobresa,

son petites flames levitant

errants i òrfenes

en l’erm de la cendra

que ens tracen.

Però jo

desitjo un futur blanc

ple de llum,

eclipsis de sang,

mil nits de Sant Llorenç

descobrint l’estel fugaç,

i silencis

que són l’esbós d’un desig

que s’origina en la memòria.

Sigues feliç -si ho vols- pel 2012.

DUAL LA NO-CRÒNICA DES DEL COR.

2011-12-18T06:57:00.000-08:00

El que va succeir ahir a la nit, sobre aquest mateixescenari. Crec que aquest cop no ho desvetllaré, en aquesta ocasió no us pucparlar de la sensació d’un espectacle, perquè jo hi era dins l’espectacle, pertant no puc oferir ni parlar-vos amb els mateixos criteris amb els que acostumoa fer les CRÒNIQUES DES DEL COR.

i tanmateix crec queés la millor opció, mantenir el secret dins meu per assaborir-ne el record unsinstants més, o potser es que simplement em fa pànic, dir el que penso quan estracta de mi.

Em quedo amb molts instants, i amb un llibre de signatures ple d’emocionsi sensacions dels assistents.

amb la mà de la pilar, i els petons dels “Lo càntic” enToni, i l’Esther.

Amb el moment amb el que el meu home, alçà el teló, i elsomriure de l’emma. des del cel posant la música.

Per això us enllaço les valuosíssimes paraules de a l'encesa de la llum, a ella, i a cada un/una moltes gràcies per fer-me feliç!.

ENCANTERI

2011-12-14T13:34:00.000-08:00

La mel del rusc

ha quallat fent-se espelma.

Fibla la constel·lació caiguda

d’una nit de Sant Llorenç´,

ofrena de llum

atuint-se de tot elplor,

ompliré aquesta

nit,

de llum malva

les vàlvules dels dos

EL TEATRE

2011-12-12T13:33:00.000-08:00

La llengua d’espart

i la corda estrebant l’estómac

tot l’obscur aïllant-te del mon.

l’ardit intent, emergint

de les nits covades

i l’inici de veus tremint

s'alçaràn com una columna de fum.

Serà la carta de llibertat

d'aquests mots meus, tan presoners.

EL PAISATGE EMERGENT.

2011-12-11T20:38:00.001-08:00

A cura de: Montserrat ABELLÓ, Neus AGUADO, Lluísa JULIA I Maria-Mercé

MARGAL (1999): Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX,

Barcelona: Edicions de la Magrana.(1999)

Aquest fragment el va escriure Fina Llorca.

Tradicionalment, a les Llibreries els llibres han estat ordenats per generes i

per llengües. Ara però sembla que podríem encetar un prestatge nou: dintre

d'una llengua, i d'un gènere, el prestatge de les autores. Hi ha qui no en veu la

necessitat, o la conveniència, i entre aquests i aquestes cal incloure-hi, a vegades,

les pròpies escriptores. Hi ha qui veu en aquest nou apartat només un oportunisme

editorial, en un moment en que és molt viu l’interès pels productes

literaris de les anomenades "minories silenciades", ja siguin lingüístiques, ètniques,

o del grup present en totes les ètnies i llengües, però amb tan poca presencia

en la Literatura: les dones, les germanes de Shakespeare de que parlava Virginia

Woolf. Respecte al cas que ens ocupa avui, el d'aquesta antologia de

poetes catalanes i que escriuen en català, podem preguntar-nos si, a mes

d'oportuna, és o no una publicació necessària. Necessària per ais lectors en

general i per a professors i estudiants, estudiosos i crítics.

Les Antologies poètiques compleixen una funció d'indiscutible importància:

la de donar a conèixer o/i fer assequible en un sol volum una mostra d'obres

sovint exhaurides o difícils de trobar i, si es tracta d'antologies de diversos

autors, de reunir diverses veus que tenen en comú almenys un vincle

amb generacions pròximes que escriuen en la mateixa llengua. L’Antologia sol oferir

a mes una Introducció en la qual es valora d'alguna manera aquesta mostra,

se'n fa alguna reflexió. Una antologia rescata noms de l'oblit. Permet de fer

estudis comparatius. Ofereix una mena d’estat de la qüestió", de balanç? del

que un gènere dintre una literatura determinada està produint. ¿Era supèrflua

aquesta Antologia, és a dir, hi havia una representació suficient d’aquestes

poetes que figuraven ja en altres reculls de recent publicació. Trobaríem que

a LAntologia de Sansone i Grilli' n'hi ha quatre de les que figuren a Paisatge..}.

En canvi, a l'Antologia bilingüe de Goytisolo\ hi havia, d'entre les nascudes

després de la guerra, solament Marta Pessarrodona i Maria-Mercé MarÇal.

En un altre tipus de recull, el CD-rom que duu el títol de Dotze sentits,'^

al costat d'onze autors homes, hi figurava només una dona: Marçal.

Si, és possible publicar una Antología amb trenta autores (l'última de les

quals, nascuda l'any 1966, la qual cosa fa notar que es podria fer una altra antologia

de les mes joves) que tenen mes d'un Llibre de poemes publicat, i se'n pot

donar una llista de vint mes d'entre les excloses per voluntat pròpia o per

motius generacionals, vol dir que a la literatura catalana no li falten actualment

veus poètiques en femení, que no havien estat recollides en altres antologies.

Sembla ser una constant al llarg de la historia de la literatura que les escriptores

—amb mes freqüència que els escriptors-homes—, fins i tot quan han estat

reconegudes durant la seva època, hagin passat a l'oblit per a les generacions

posteriors^, o bé han quedat tancades dintre de clixés estrets que les idènticament

amb una part —i no la millor— de la seva obra. Pot ser exemplar d'aquest

fenomen en la literatura catalana el cas de María-Antonia Salva, en la qual

s'han personificat els aspectes mes folkloristes de l'Escola Mallorquina. Ha

calgut resfor9 sobretot de les escriptores del PEN que, entre altres iniciatives,

van organitzar un Homenatge l'any 1984, reivindicant la poeta que, al costat de

temes cantats en un to líric identificat amb el tòpic de la veu poètica femenina,

havia escrit també poemes que no s'hi poden encasellar. Emblemàtica ha estat

la tria de El cactus (inclòs a l'Antologia, pág. 22), amb el qual Mar9al establia,

en l'esmentat Homenatge, un diàleg poètic programàtic i fundacional. La tasca,

que tot poeta ha de fer (i això ho deia el mateix Riba), de crear-se una tradició

pròpia abans i al mateix temps de fer-se una llengua pròpia, ha estat i continua

sent mes difícil per a les escriptores. Sovint la mateixa Marçal parlava'' de la

necessitat de trobar "mares literàries", o de crear-Íes si no hi eren, de "donar-les

a la llum". Potser podem ser modestament optimistes i dir que ha estat obert

un camí, que les generacions nascudes a partir del seixanta-sis no s'han de sentir

òrfenes, que ha estat creada per les poetes una genealogia literària a partir

de les quals bastir una tradició en la qual inserir-se. Antologies com aquesta

col • laboren a construir una tradició, a configurar aquest "paisatge" que emergeix

de les profunditats d'un silenci de segles. Potser com el de les petjades a

la sorra de la portada de l'edició.

EL CAMÍ DEL PÈTAL

2011-12-11T13:21:00.001-08:00

The Light of Life from daihei shibata on Vimeo.

Seguramenthas pres amb el palmell de la mà, el pètal d’una dent de lleó i has resseguitels viaranys per on el vent el porta fins a perdre’l de vista, potser t’has preguntatquin seria el seu destí, i si el seu camí és ple de llum malgrat la seva lleu existència .

i si el pètalfos la mirada amb la que veus el món?.

Aquest curtmetratge ha estat extret d'aqui i l'he descobert gràcies a la Pilar.

LA CULTURAL

2011-12-11T12:46:00.001-08:00

Cada cop que vaig a Barcelona, iconcretament a la tornada sempre m'ocupa el pensament, l'enyor, d’una ciutat ontenia a l'abast, els llibres, els recitals, i un brunzit cultural sempre enebullició que feia que els dies fossin gairebé sempre descobertes.

Doncs bé, estic segura que apartir d’aquest moment aquest enyor anirà minvant com la lluna, perquè avuimateix s’ha inaugurat “La Cultural!” que és la nova iniciativa que neix des delcor del Penedès, però qui pot expressar aquest projecte amb tota la sevamagnitud, son ells mateixos, així que cito:

La Cultural neix de la voluntat compartida d'una trentena d'amants delsllibres que, constituïts en la societat La Ben Nascuda Llibres i AccionsCulturals S.L., hem decidit donar continuïtat a una llibreria històrica deVilafranca com fou la Sant Joan. Així doncs, situada al rovell de l'ou delcentre de la vila, La Cultural neix amb el propòsit de convertir-se en un nouespai no tan sols comercial sinó, sobretot, cultural. Aquesta aposta clara perl'enriquiment de la vida cultural vilafranquina i pel manteniment de labibliodiversitat és la raó de ser del naixement d'aquest projecte.

En aquests temps de crisi no només econòmica sinó també dels propisllibres, barallats constantment amb la irrupció dels llibres electrònics, LaCultural ofereix als lectors tot allò que no ofereix la xarxa: una bonaselecció de l'oferta, assessorament personalitzat als clients, afabilitat en eltracte, etcètera. Com deia T.S. Eliot, n'estem segurs que les persones queestimen la cultura son capaces de suportar millor la vida, i és a partird'aquesta aspiració on es concentrarà un dels eixos vertebrals d'aquestprojecte: l'organització de recitals, xerrades, conferències o lecturespúbliques relacionades amb la literatura.

Segurament ben aviat aniran informant dels seus projectes, i esticsegura que arrelaran en un projecte que feia falta.

Des d’aquí els meus millors desitjos d’èxit.

L'AMOR

2011-12-10T07:08:00.001-08:00

L’amor és la capacitat de subsistir sota la pressió de l’aiguaconcedint-te el bri d’oxigen necessari per gaudir d’una ingravidesa subaquàtica per la que a voltes et sobrevenen fets tanextraordinaris com una pluja de llum.

Love is the ability to survive under the pressure of the water giving you the breath of oxygen needed to enjoy a weightless underwater for you that sometimes such extraordinary events occur as a light rain.

UNA GENIVA ENCESA.

2011-12-09T11:18:00.001-08:00

Insomne i somiadora albirol'horitzó de les sis, una geniva encesa que queixala la fina línia que es perdmés enllà dels finestrals, i el vent envolant els cabells teus i el posat inamovibleamb el que t'imagino- El camp d’espígol abasta tot l'asfalt per on despunta laserp de llum que no arriba mai a trencar la pupil.la per on et veig.

i la geniva encesa son els llavisteus que de tant en tant degoten un sospir a mitja llum tan tebi com aquestaincandescència que m'omple el planeta i ofreno els palmells per aplegar l'últimraig de sol, que sempre em parla de tu.

NOVETAT EDITORIAL LA RAMBLA

2011-12-08T14:30:00.000-08:00

Un fabulós viatge en el temps fins al 1900, és la nova proposta de VIENA, La Rambla converteix les imatges en sipia d'una Barcelona que ja ens és desconeguda, de la mà del text de Marta Delclós, i amb la mirada de Frederic Ballell.

LA DANSA DEL VENTRE BLAU

2011-12-07T13:45:00.001-08:00

Atiar l’encesa de la incandescència

esbrinar l’imprevisible de la guspira,

inquietes

masegant el seu pas,

eterna i dòcil,

s’agita poruga

en l’eterna dansa del ventre blau,

mentre l’instint
et proclama perenne en mi.

LES MEVES CONTRIBUCIONS A LA MARATÓ

2011-12-06T21:44:00.001-08:00

La neva contribució a la Marató de tv3

L’altre dia la meva mare em preguntava que si cap escritdels meus el distribuïa la Vanguardia, pobra!, de vegades és una il·lusaencantadora. Però si que es veritat, que no he fet cap article per parlar deles meves col·laboracions.

Per començar i gràcies a una iniciativa de la revista ARC(associació de relataires en català), vaig enviar un poema del qual na MontseAssens ha fet una interpretació lliure i que resta exposat a Premià de Dalt,amb un preu de 15 euros, ofereixo més dades aqui

el poema RE VIURE

Una gota sola d’essència,

podria impregnar

un cos de respir de mar,

que abasteix a pulmó obert

l’oxigen per atansar l’horitzó.

O potser una gota sola d’absència

es la cèl•lula que regenera i florint

ha confegit un cos.

Una gota sola d’essència

és una pupil.la que s’obre

de bell nou a la llum dels colors.

Una gota sola de ciència

atorga la torxa encesa de l’amor, nostre.

D’altrabanda com ja vaig anunciar el dia 17 de desembre femel recital DUAL, a les 20.30.

El recital de poesiai catalana que oferim al teatre la societat “la Cumprativa” i que te com afinalitat mitjançant un preu popular 3 € contribuir d’igual manera.

"El Penedès" amb La Marató de TV3 (PENEDESFERA)

El 18 de desembre se celebra La Marató de TV3 amb multitud d’activitats populars arreu de Catalunya per recaptar fons en aquesta ocasió per a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Són més de 1.000 les iniciatives solidàries registrades. La venda de la Samarreta Solidària “El Penedès”, impulsada per la Penedesfera, és una de les més singulars per realitzar-se durant tot l’any. Tots els beneficis de la seva compra, amb talles per adults i petits a 10 EUR la unitat, van a parar a aquest esdeveniment anual. Més de vint punts de venda disseminats per l’àmbit de la comunitat de blocaires i interessats en el web 2.0 de l’Anoia, l’Alt i Baix Penedès i el Garraf col.laboren en aquesta acció cada dia. També puntualment s’ha efectuat la venda a esdeveniments penedesencs puntuals com el Faraday de Vilanova i la Geltrú, el Cavatast de Sant Sadurní d’Anoia i el Festival de Música a les Vinyes de Subirats. Cal destacar la col.laboració estreta de l’Institut d’Estudis Penedesencs, del qual la Penedesfera és la secció de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). També es pot comprar per internet al Portal de la Penedesfera.

Els interessats a col.laborar-hi venent la samarreta, en qualsevol dels tres models fins ara realitzats, només cal que posar-se en contacte a l’e-mail penedesfera@penedesfera.cat. I no només per vendre-la ocasionalment sinó per col.laborar-hi com a punt de venda estable complint els objectius de la iniciativa:

Promoure turísticament el Penedès recolzant els esdeveniments relacionats.
Cercar la màxima col.laboració d’entitats i particulars en una iniciativa comuna pel Penedès.
Recaptar fons per la causa solidària de La Marató de TV3.

Aquests són tots els punts de venda de persones, entitats, empreses i administracions que tenim fins al moment –actualitzats oportunament al Portal de la Penedesfera– que estan col.laborant amb aquesta causa solidària. Sense ells no hauria estat tampoc possible la difusió que ha assolit i s’ha d’agrair i molt el seu compromís:

Seus de l’Institut d’Estudis Penedesencs (Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, El Vendrell)
Oficina de Turisme de Sant Sadurní d’Anoia
Vinateria Lluquet (Gelida)
Botiga de Puck Import, S.L. (Vilanova i la Geltrú)
Ajuntament de Santa Oliva
Oficina de Turisme de L’Arboç
Centre d’Interpretació del Castell de Gelida
Centre Cívic L’Estació (El Vendrell)
Centre Cívic de Comarruga (El Vendrell)
Oficina de Turisme de Cunit
Patronat de Turisme de Calafell
Hostal del Castell de Gimenelles (Sant Jaume dels Domenys)
Patronat de Turisme de Subirats
Oficina de Turisme de Cubelles
Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès (Vilafranca del Penedès)

Castells&Tweets

Aquest dissabte a les 17 hores se celebra a Vilafranca del Penedès el primer el primer col·loqui 2.0 sobre el fet casteller Castells&Tweets. Teniu tota la informació a http://castellstweets.blogspot.com

DESFOGAMENT

2011-12-05T23:45:00.001-08:00

Imitacions absurdes, son

amb misteris inerts que no aborden

ni culminen,

butxaques a vessar d’hipocresies

i els silencis condescendents

planant pel balb i pel fàl·lic,

ni son, ni seran

cap representació de res,

d’un avantguardisme que s’empara

en un èxit dubtós

aplaudiments compassius

i silencis esmorteïts

i telons que amaguen la veritable

causa,

que un cop escrita seria fàcilment

estroncable.

UNA ESCÒCIA DINS MEU

2011-12-05T12:34:00.001-08:00

No sé que tinc, una Escòcia dins meu.
totes les antenes oscil.lant, i la gola partida.
No sé que tinc, o potser sí,
la sal coent als ulls,
i el neguit d'haver traït per enèssima vegada
la intuició.
No serà un poema, no, això.
Un intent,
després d'adonar-me en un dia
de tot el desperdici de temps.

LA TINTA DE LLIMONA

2011-12-02T23:52:00.001-08:00

Han escripturat la vida

amb tinta de llimona.

els incauts van ignorar

que perdura tot el que viu

i que el vers sempre fulgura

al besllum,

per més il·legible.

Desterrades

a l’espai d’abandó

van cobrir-les

amb el llençol de la mort.

No ho oblidis, tu

---tot el que viu perdura---

i la lletra d’ambre més enllà

de la finitud del cos.

NEIX 50x60

2011-12-02T13:42:00.001-08:00

Aquesta nit us presento 50x60 art, consisteix en una nova iniciativa que rau des deBarcelona amb l’intent que artistes consagrats facin una incursió en l’artplàstic, i la pintura mitjançant una sèrie de serigrafies d’edició limitada.

El primer d’aquesta sèrie és el poeta Enric Cassases quepresenta Psicost que?, un moment...

però per a que tingueu tota la informació a l’abast podeuvisitar el seu blog, el de 50x60 aquí.

En tenim tan poques d'iniciatibes que cal estrebar al màxim les que n'hi han.

ULTIMA EDICIÓ DEL POETA DEL MES

2011-12-01T11:25:00.001-08:00

COMIAT DE CIUTATOCI (SECCIÓ DEL POETA DEL MES)

Aquest mes de desembre, finalitza amb una contribució d'or, la secció del poeta del mes escrita i conduida per Biel Barnils.Han passat cinc anys d’ençà que es dedicà a recuperar material de clàssics donant-los aconèixer barrejant poetes consagrats amb poetes inèdites de poca visibilitatcom ara jo, la trajectòria no ha estat mai el valor que en Biel projectavaen la seva secció, sinó que mes aviat era la visibilitat i la contribució a ladivulgació de poesia que durant tot aquest temps ha fet. L’oportunitat única deser el mes següent a Salvador Espriu -en el meu cas- ni menys ni més i el prestigi que li ha atorgat al meu currículum literari, cada una de les descobertes mes a mes d’un o d’una poeta,indistintament, fa que se’m encongeixi un xic el cor. Sé que llegiré TintaXinesa i codi de Barres, però és el moment d’agrair públicament aquells que detant de tant t’han donat la mà metafòricament parlant, per avançar una passa.

Aquest és el motiu per el qualinsto als que llegiu aquí, i si éreu i sou lectors del poeta del mes, aneu atinta xinesa a dir Gràcies!, molt poques vegades diem gràcies, però la majoria sabeucom jo el sacrifici que comporta algunes vegades la actualització d’un mitjàdigital en plena l’era d’una informació en la que cada cop estem més desinformats.

Per la seva tasca i per l’empenta,per l’impuls, i pel coneixement que ha aportat-

Biel, moltes gràcies, i aquest ésun comiat a mitges perquè sé que no deixaré de llegir-te mentre decideixis mínimamentcompartir.

ON EL FOC S'APAGA

2011-11-30T21:48:00.001-08:00

Títol: On el foc no s'apaga
Autora: May Sinclair
Editorial: Viena

Per fer un tast cliqueu aqui, llegiu-lo te pinta de ser fantàstic.

EL LLAST BLANC

2011-11-29T12:46:00.001-08:00

De la nit,
el llast en les parpelles,
neguit d'antenes oscilants,
les passes sepultades de tardor.

I un cabdell de temps,
estrebat
per esboçar un futur blanc.

EN VÍCTOR QUE RE-PRESENTA AMB CARA I ULLS.

2011-11-28T12:43:00.001-08:00

Em plau comunicar-vos que aquest dijous vinent faré la novena presentació del meu primer llibre en paper Amb cara i ulls. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull, al Prat de Llobregat.

Ho organitza Tintablava, Associació d'Escriptores i Escriptors del Prat de Llobregat i l'acte serà a les 19.00 h a la Biblioteca Municipal "Antonio Martín", del Cèntric Espai Cultural.

Un cop més la presentació anirà precedida per una exhaustiva explicació de Verkami, el portal de micromecenatge que ha fet possible el finançament d'aquest llibre ( i més de 100 projectes de caire cultural en el poc menys d'un any de vida). També intervindrà Joan Puigmalet, autor del prefaci del llibre, autor del bloc amateur sobre lexicografia Gazophylacium i que presentarà Trons a remolar, l'objecte de la beca "Jaume Codina" que va guanyar l'any passat, un recull de dites típiques del Prat de Llobregat.

En acabar l'acte, els qui vulgueu, podreu adquirir un llibre signat per l'autor.

Trobareu més informació al meu blog personal, Raons que rimen, i als esdeveniments creats per aquest cas al Facebook:

- http://www.facebook.com/event.php?eid=142875059149085

- http://www.facebook.com/event.php?eid=142224135883850

DESOLACIÓ ESTRUCTURAL

2011-11-27T13:36:00.001-08:00

Estesa la bugada

eixamora efluvi

plena d’ahir,

impregna l’aire,

acolorintl’oratge.

S'ha estés la fam

escrita als murs,

s'esmuny la lletania

esglaonada piuladissa

dels presoners

clamant llibertat.

Cobejosos d'intimitat
hem obviat aquesta inmensa solitud.

LA REMOR DE L'AVENIR

2011-11-26T10:42:00.001-08:00

Amagar-se els greuges

en la corba de l’espina

ansiosa del palmell

que arrodoneix els mugrons.

Exhalar el gemec balb,

pretenies una escala al cel

maldestre
no trobes a les palpentes cap esglaó

L'ànima a la pell

degota amb mil excuses

en l’esquerda de l’erm.

Tard o d'hora

el vent trenca el silenci

amb la remor d'un avenir.

ALBA DES DE LONDRES AMB AMOR PER LA POESIA.

2011-11-24T12:13:00.001-08:00

La revista Alba des de Londres té l'honor de convidar a tots els seus lectors, i a tothom qui vulgui a gaudir d'una poesia extraordinària.

Un cartell confegit amb Poesia Majúscula i format per els poetes i les poetes que presento a continuació.

L'acte tindrà lloc el 16 de Desembre

des de 7.pm fins a les 9 p.m.

On ?
Room 624 in Birkbeck main building, University of London
Malet Street, Bloomsbury
London WC1E 7HX
www.albalondres.com

Amy De’Ath
Amy De’Ath va nèixer a Sulfolk, England in 1985. She studied at the University of East Anglia, UK, and in Philadelphia, US, before moving to Australia and then London. Her publications include Erec & Enide (Salt, 2010), and Andromeda / The World Works for Me (Crater Press, 2010). She has a new chapbook, Caribou, due out soon in the UK from Bad Press, and her work is featured in a number of UK anthologies published this year. Her writing has appeared or is forthcoming in Open Letter: a Canadian Journal of Writing and Theory, QUID, Jacket2, Esque, onedit, and Vlak magazine. For three years she lived and worked in London, where she was recently Poet-in-Residence at the University of Surrey. She now lives in Vancouver, where she is beginning her PhD on contemporary poetry and theory at Simon Fraser University. http://amydeath.wordpress.com

Noèlia Díaz Vicedo
Noèlia Diaz Vicedo es escritora, traductora e investigadora. Nació en Agost (Alacant), España en 1977. Acaba de terminar su doctorado en Queen Mary, University of London sobre la poesía de Maria-Mercè Marçal. Combina las clases en esta universidad con la investigación de la poesía contemporánea de mujeres en lengua castellana y catalana. Ha publicado Maria-Mercè Marçal: An Exploration of Feminine Poetics in the Works of a Late 20th Century Catalan Poet (Cuadernos de Trabajos de Investigación, Universidad de Alicante, 2004) y diversos artículos sobre escritura y mujer. Colabora con el Centre for the Study of Contemporary Women’s Writing at the Institute of Germanic and Romance Studies, University of London.

Carlos Fernández López
Carlos Fernández López es Master of Arts in Comparative Literature (UCL). Ha sido premiado en el XII Certamen de poesía de los Colegios Mayores de Madrid, el XXIV Premio de Poesía Isabel de España y La voz + joven 2007. En los últimos años ha tomado parte en proyectos interdisciplinares en los que su poesía dialoga con la música —vitral de voz (Madrid, 2004)— la danza —i(u)ter (Mallorca, 2006)— y la performance —ERICA (Dresde, 2008)— y desarrollado una intensa actividad investigadora, recogida en César Vallejo: textos rescatados (2009). Acaba de publicar Vitral de voz, (DVD Ediciones), su primer libro de poemas. Pueden encontrar la obra de Carlos en: http://vimeo.com/20779493

Aurèlia Lassaque
Born in 1983, Aurélia Lassaque is a poet in both the French and Occitan languages. She is keenly interested in the relationship between poetry and the visual arts and has collaborated with a number of artists, including Julie Baugnet, an American painter and academic (shows in the US in 2009 and in Italy in 2010), Adriana Civitarese, Jaumes Privat, Robert Lobet and Véronique Agostini. Her poems have been translated into Catalan, Italian, English, Albanian and Arabic, and have been published in various magazines and anthologies. In 2010 she was responsible for the artistic direction of the Festival of European and Mediterranean Minority Literatures (organized in Italy). In 2011 she is in charge of the exhibition « Dialogue entre cultures et langues », to be held at the Conseil de l’Europe. Aurélia Lassaque is also working on a PhD thesis about baroque Occitan drama.
Publications
Cinquena Sason (Letras d’oc, 2006), Ombras de Luna − Ombres de Lune (Éditions de la Margeride, 1st 2009, 2nd 2010), E t’entornes pas − Et ne te retourne pas, (Éditions de la Margeride, 2010), Lo sòmi d’Euridícia – le rêve d’Eurydice, (Éditions les Aresquiers, février 2011) ; Lo sòmi d’Orfèu – le rêve d’Orphée (Éditions les Aresquiers, juillet 2011) ; Solstici lo bram de Janus – Solstice, le brame de Janus (to be published by Éditions Jacques Brémond, Autumn 2011).

Richard Parker
Richard Parker was born in 1978 and had his D.Phil. conferred upon him in the summer of 2010 for a dissertation on the work of Louis Zukofsky and Ezra Pound. He’s also published books of poetry, including China and from The Mountain of California… in the summer of 2010. He’s the editor and printer of the Crater pamphlet series, which is available at www.craterpress.co.uk

William Rowe
William Rowe is a Professor at Birbeck, University of London. He is the author of several books on Latin American literature and culture, including: Ensayos vallejianos (Lima, Latinoamericana Editores, 2006) and Cesar Vallejo: El acto y la palabra (Lima: Fondo Editorial del Congreso del Peru, 2010). William’s book on Spanish American poetry since 1950 was published in 2000 by Oxford University Press. He is a founding editor of the Journal of Latin American Cultural Studies: Travesia and remains on its advisory board. He is a specialist in 20c poetry and poetics in Latin America, the USA and Britain, and has published widely, read and broadcast translations of Latin American poetry.

nota: Us envio tota la llum de l'Aurora, i us abraço molt fort: Noé, Jéssica i Aurélia.

VERKAMI

2011-11-23T21:23:00.001-08:00

VERKAMI Compartint

Entre tots fem realitat allò que realment ens importa. Allò que no ens volen explicar, el que no és comercial i no interessa a les indústries creatives. Sona utòpic, però és una realitat. #Desmontaje4f és un documental d'investigació que vol donar a conèixer la veritat sobre el cas 4F, un dels casos de corrupció policial més greus que s'han destapat a Barcelona. Una història que ha de ser explicada i escoltada. Per trencar el silenci, honorar la memòria de la Patri, alliberar en Rodri, col·labora-hi!

No hi ha res que ens ompli més que veure projectes com aquest créixer i fer-se realitat, palpables, escoltables, degustables, visibles... Però poder-los compartir amb vosaltres i amb molts més, és quelcom immens!

Compartim doncs! El llibre RT #15M ja està a punt d'anar a la impremta, però mentrestant podeu gaudir de la versió quasi definitiva on-line. El llibre és una crònica dels primers passos d'aquest moviment a través dels usuaris de twitter que el van viure a les places, amb una selecció de 1002 twits, 297 enllaços i 500 imatges. Un esforç titànic del grup editor, un projecte col·laboratiu que ha nascut, crescut i organitzat a la xarxa amb més de 488 mecenes que l'han fet possible no només amb les seves aportacions econòmiques, sinó també fotogràfiques, logístiques i d'investigació. Una autèntica delícia!

I també celebrem el naixement d'una nova revista: Grund Magazine. En les seves pròpies paraules son "una revista d'actualitat crítica, desde l'òptica del plaer de la mirada atenta i la perspectiva que dóna observar-ho tot des de baix i a l'esquerra" que vol demostrar que "amb feina, la lògica del 'do it yourself' i compartint la cultura en llibertat, es pot fer una revista de qualitat." Doncs ha quedat demostrat! Finançada a verkami, la revista ja ha sortit en paper. Estigueu atents a la crowdagenda per no perdre-us les presentacions que aniran fent per tot el territori. I perquè com diuen el amics de l'Arròs Movie, compartir dóna gustet! aquí ens deixen la versió digital alliberada del que desitgem que sigui el primer número de molts més. Enhorabona!

Que els catalans som precursors i avantguardistas, ja ho sabiem,. Una de les escomeses de la xarxa rau en la possiblitat de constatar aquest fet. Perquè molts ja ho han aconseguit, cal ajudar a desenvolupar la creativitat assumint que hi han alternatives, i que el més important de tot és que la tenacitat i l'esforç condueix a l'éxit. Ho han demostrat i ho demostren cada dia.
Actualitzacions de VERKAMI. (VEURE EL CAMI....)

ALABATRES!

2011-11-22T13:15:00.001-08:00

Segurament ja coneixeu la noticia, haureu posat el televisora primera hora i ho haureu vist, o potser heu endegat el radiocasset delvehicle i just en aquell moment ho anunciaven, o potser ho heu llegit en premsamentre fèieu el primer cafè. Però si no ho heu sentit encara, segurament deuser perquè porteu dos dies analitzant les putes eleccions, inoportunes e injustes.

Per a qui no ha tingut l’oportunitat d’assabentar-se’n, eldia 30 de novembre és un dimecres per a la majoria com qualsevol altre del mon,però hi ha un reducte cada cop més important de persones que encara resistim als embats dela mediocritat anant a veure una triplepresentació de poesia, perquè LABREU, estrena triple presentació a l’HORIGINAL.

La meca.

A l’esquerra la invitació.

Diuen que regalen copa de cava si et descarregues lainvitació i poses en bolígraf “ho he vist al papallones en la llum” .

nooooooooooo, que és broma! .

Aneu-hi d’hora que hi haurà més gent que a la cua del INEM!

TASTET DE POEMES.

"Hi ha una connexió, inhexhaurible,

entre tu i cada cosa.

Si la segueixes ets:

t'hi acordes.

Pots desfer-te'n, però,

amb un sol gest.

La malaurança

consisteix,

algun cop,

en això."

pàg.58 Estiula de Lluís Calvo

"400

Un bon poema sempre és una incomoditat per un crític agressiu i defensor de la moda.

401

Aquest poema reivindicatiu és una pregària laica que no rep cap subvenció de l'estat.

402

Em decebo quan em diuen que valdria més que escrivís en espanyol.

403

Veient com les ones s'estavellen a les roques, aquets poema d'estiu s'entreté amb la canya parada arran de penya-segat."

pàg.75 L'Enunciat de Josep-Ramon Bach

"Quin xicot rude deus ésser:

bons serien els instants

si ara venies! traïdor,

promets i dius -faig balanç-,

Jures pel cel i la terra,

però no véns si hem quedat...

Vine aquest cop, i tempera

uns desigs que volten folls!"

pàg.39 Homes de Paul Verlaine

LA VIDA

2011-11-21T22:08:00.001-08:00

Del buit al blanc
del blanc al buit.
Les mans amb fang
escolpìnt la fesomia in existent,

Calm i clam
d'un instant lleu

Invoques...
El sospir invertit,
però tot és bram,
del blanc al buit
del buit al blanc.