tag:blogger.com,1999:blog-6875562140048288168.post4301437911230996998..comments2024-03-26T15:07:00.029-07:00Comments on PAPALLONES EN LA LLUM 2.0: EL PÀSSAMANSSandra D.Roighttp://www.blogger.com/profile/07138747969666006196noreply@blogger.comBlogger2125tag:blogger.com,1999:blog-6875562140048288168.post-67791973714117560522009-07-29T11:52:48.518-07:002009-07-29T11:52:48.518-07:00Quant de patiment trasmet el poema! la vida com un...Quant de patiment trasmet el poema! la vida com un abisme que ens atrau i al qual hem de renunciar. La seguretat de les coses més estimades, i la renuncia...<br /><br />Estic d'acord amb la Joana, un poema molt bonic i una imatge que convida a deixar-se dur a l'abisme.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-6875562140048288168.post-73045956533048995992009-07-29T04:43:05.904-07:002009-07-29T04:43:05.904-07:00L'abisme, l'extrema incertesa de les coses...L'abisme, l'extrema incertesa de les coses, la fragilitat de l'amor, tot d'una...i unes petites mans que ens reclamen, elles ho són tot. Per a mi almenys.<br />Molt bonic, de debò.Joanahttps://www.blogger.com/profile/06174355137387134971noreply@blogger.com