diumenge, 22 de març de 2015

LOS LUNES AL SOL



Avui tinc unes ganes acèrrimes d’explicar cóm funciona el mercat de treball en aquest moment, o almenys fins on sé, aquest tema no em va importar massa fins que em va tocar de ple, això ho haig de reconèixer, d’altra manera seria auto-enganyar-me. Començaré per dir que la meva vida laboral ha transcorregut sempre entre Vilafranca i Barcelona. Fa uns deu anys quan començava a buscar feina sabia quines passes havia de seguir per  trobar un espai en el mon laboral, sabia que m’havia de dirigir a L’INEM, allà després de fer un currículum breu passaria a una segona taula d’ofertes laborals, on revisarien que puc aportar a una empresa i amb una mica de sort sortiria amb un paper i una adreça on s’estava fent una sel.lecció de personal, com que sabia que aquest seria el futur immediat portava de 1.000 a 2.000 pessetes a la butxaca per demanar un taxi si s’esqueia i arribar  puntual a la saleta on altres noies s’esperaven com jo, i després de l’entrevista ja m’avisarien. Sempre vaig tenir sort i he anat a poques entrevistes on no vaig ser seleccionada.  Podríem dir que, per una formació adient, però no és així, era per la paraula. En una altra ocasió vaig entrar a treballar en certa empresa perquè en un curs de formació ocupacional, a l’hora de auto-descriure’m i pel que em van dir vaig inventar un nou concepte empresarial i vaig rebre sis propostes laborals. Tot això ho vinc a dir per a què siguem conscients que no queda absolutament res de tot això, si em quedo a l’atur demà haure d’anar a l’INEM, no sense abans haver demanat cita a un “902”  on m’atendrà una locució informàtica que a voltes no t’entén. Arribaré a l’INEM i hauré de presentar nòmines i papers, i a partir d’aquí cobraré la prestació social corresponent, després hauré de dirigir-me al meu ajuntament concertar una nova cita per a que el servei de col·locació local pugui complimentar un segon currículum  per al servei català de col·locació i després ja podré anar setmanalment al lloc on l’ajuntament hi posa a l’abast els recursos per a la recerca de feina que consten d’ordinadors amb accés a internet, i la publicació  d’ofertes de feina, així com l’assessorament del personal instituït per aquesta tasca. Tindré un dossier on apuntar-me a quinze portals d’internet, i repetir el meu currículum quinze vegades diferents seguint els diferents formats d’introducció de dades determinats pels informàtics dels portals. Aquesta tasca costa pel capbaix una setmana de pèrdua de temps. Perquè absolutament tots van per funcions realitzades, tant és que hagis treballat en el sector químic i hagis cremat la fàbrica mentre hagis realitzat aquella funció, una primera sel.lecció la passaràs, poc importen les teves capacitats. Ara bé, que passa quant al teu sector no hi ha feina i tens un perfil específic? Doncs que no et trucarà ni Déu. Aleshores prens el cotxe, t’imprimeixes uns quants currículums i decideixes anar de visita per tots els Polígons industrials, a les poques fàbriques on et deixen passar per la porta és per dir-te que treballen amb aquesta o aquella ETT. Que t’apuntis, ala millor tens sort! I estan entre les quinze que ja ho havies fet!, per tant si algú pensa que amb presentar-te a un lloc i dir:-escolteu necessiteu algú per treballar? I et diran si. No te ni idea de cóm funciona la cosa en aquest moment. Per una part el mercat de treball esta tan saturat que s’han dedicat a posar uns “filtres” imbatibles per a la sel.lecció de personal, on profitosos de la quantitat d’oferta de la que disposen assistim a ofertes que vulneren els drets dels treballadors en quant a salari i horari, però n’hi ha que gosen fins i tot, de demanar cinc funcions a una sola persona, així la campiona de les ofertes que m’han tret de polleguera fou: Es precisa Manobre especialitzat en la “doma” de cavalls amb cinc idiomes. I això és absolutament real. D’altra banda INEM-servei català van tant saturats que han acomodat infraestructures per abastir el màxim de gent amb els mínims recursos. Jo ho entenc no és el mateix assessorar a cinc que a mil, però ja fa falta un canvi de nom del servei perquè la tercera de les paraules no veig que es compleixi massa. Mentrestant no deixi de preguntar-me perquè no es regulen les ofertes?, perquè la formació no esta encaminada a abastir les necessitats locals,  per a qui som un mercat de futur? I qui es beneficia constantment de l’acomiadament de persones. Jo ho se, ara penseu-hi... 

1 comentari:

  1. Em fas pensar en la sort que tinc, que no me l'acabo, de treballar com a tècnica auxiliar de biblioteca. Tu segur que vals molt, i això no es reflecteix en la cerca de feina. El que està passant és completament esperpèntic, per dir-ho d'alguna manera.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?