CADA DIA ÉS 8 DE MARÇ (LITERATURA EN FEMENÍ)

ELISA SERRA RULL 

Cada dia , és per les dones

Netejar els vidres de casa ,té un cost de temps, de unes tres hores.

Aquesta, tan sols és una de les diverses feines, que cal fer en una llar.

Qui les fa generalment ? Una dona. i en el cas de sortir, a més a treballar fora de casa; les que podem paguem a d'altres dones perquè les faci.

Poc temps després, de la meva primera maternitat, el Diari de Tarragona, em va publicar Les dones: maternitat i treball; on explicava els meus dubtes i les preguntes que em feia, davant la meva nova funció recentment viscuda; la de fer de mare i al mateix temps, el meu dret a desenvolupar-me professionalment.

La majoria de les dones som, grans treballadores, doncs les feines de la llar algú les ha de fer i, aquestes són per la rutina que impliquen, avorrides i pesades . Jo excloc , cuinar, doncs m' agrada .l estarem d' acord, que les feines de casa mai estan prou reconegudes, ni valorades, a qui les fa. O no?

Penso que per les dones, del nostre entorn, hem avançat més en els aspectes legislatius ¡ normatius que, pel que fa en el terreny més individual  i de les relacions privades. Quin percentatge de famílies ,practiquen la coresponsabilitat de les tasques de casa?. O quantes famílies riques tenim ,que poden donar treball justament pagat, a minyones o personal per cobrir totes les necessitats ,per tenir cura d’una llar?

Sense cap dubte, no puc obviar la gran aportació feta per les organitzacions de dones i per les feministes des dels finals del segle dinou i principis del vint, fins els nostres dies. Essencialment, amb la incorporació de les dones al món productiu i del treball, fora del àmbit domèstic. Al tenir independència econòmica, les dones , van guanyar la personal .

Avui¡, passats més de vint anys, i vivint en el nomenat primer món; continuo pensant que per la majoria de les dones; tirar en davant el projecte personal com, a mares i professionals, és pràcticament una quimera.

Podem constatar, com moltes dones renuncien, al exercici d'una u altre funció perquè elles mateixes ja pensen ,que alguna de les funcions , segur ,no les realitzaran com cal i bé.

Als homes, la nostra societat i cultura, els hi demana el mateix?.

Les generalitzacions de maneres de comportament o de conducta; dels homes, les dones, o de qualsevol grup o categoria de persones per a mi, no tenen cap sentit. Els subjectes humans, som la nostra história, amb la herència familiar inclosa.

Com persones individuals ¡ en societat vivim; tenint els nostres temps ¡ manera de funcionar, única, singular e intransferible . Dit això i per concloure, penso que a Catalunya, cal una reflexió i revisió

seria del que han estat i estan sent els serveis d'atenció a les dones.

Des dels models teòrics i definicions conceptuals. Que entenem per atenció i/o ajuda a les dones. Quines dones (adolescents, joves, adultes). Diverses ètnies i cultures.. : ¡integrar o incloure ? . Violència de gènere i/o masclista?

. Maltractaments(tipus i formes). Abusos : de que parlem i de quins ?.

Fins a, com han funcionat els serveis d'atenció a les dones, com l’Institut Català de la Dona,  serveis que es dupliquen o tripliquen amb diverses administracions(locals, comarcals, autonòmiques), amb totes les ramificacions segons els Departaments i ....les iniciatives privades.. amb desigualtats significatives ,segons els territoris. Al meu parer, moltes intervencions, han estat carregades de prejudicis, o simplificacions lligades a protocols d' actuació generals, que no porten enlloc .

O sí, a unes maneres de fer, que a vegades augmenta la violència de difícil comprensió per les usuàries , amb uns resultats decebedors i poc útils per les dones.

En uns temps d’ involució ferotge pel que fa a les llibertats individuals i respecte a les diferències, calen propostes i accions, noves i valentes.

Cada dia és,8 de març, per pensar, recordar ,celebrar o plantar cara, si cal, amb

les dones.