LA ROCA VERGE

Dins d’aquella masia mig nua, les parets impregnades de temps, tan sols restava l’últim vestigi de foc. Un sofà de vellut coronava l’estança i velles llibreries recopilaven col·leccions de versos. Alguns “d’ofrenadors” altres ofenedors, però escrits amb els mateixos fins tan variables i comuns.  A l’estança del costat de la roca mare del mur, una paret  de roca verge s’alçava imperiosa i al centre  una font d’on emanava or líquid que es solidificava en posar-hi a sota un got. He somiat que omplia aquests gots a vessar i que venia a la masia la meva família i els meus amics, un per un rebien a mans aquells gots que jo omplia i els abraçava fort plena d’amor.