dijous, 22 de gener de 2015

ESCLAVES




Com és que, a més traginadores de solitud
esclaves de llast d’insomni,
son més vilment maltractades
per aquests roïns senyors dels destins?
Cóm es que, a més impertèrrit el mur
Tota la llet d’amor quallada,
Més reben a mans l’esquitx de  sang del fuet?
Cóm és?
Teniu el deure cavallers aliats de l’atzar
de sargir cada oberta nafra supurant
la maleïda pèrdua del anys i el temps
conjuminats a ofrenar als altres la vida.




2 comentaris:

  1. El sagrat deure de tot cavaller, i de tots plegats, d'escampar l'amor. Que la mort ja fa, indefallible i pertinaç, el seu camí.

    ResponElimina
  2. AI! Ara m'has deixat sense paraules! jajaja. moltíssimes gràcies.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?