dijous, 13 de novembre de 2014

PRESA DE L'OBSCUR,



Sostenir amb les mans, la Fe.
T’aculls als salms a ulls clucs.
T’agita l’oratge destructor
imbatible a la inèrcia
al tronc aferrada,  sarment,
Mentre ciclons de rendides fulles
t’empolsinen les retines.
Jo tinc
un voraginós cercle de llum
que m’aclama,
al temps que em vol presa l’obscur.




3 comentaris:

  1. Voraginós cercle de llum. Allunyant l'obscuritat amb petits salms profans.
    Vencent la inèrcia del temps

    ResponElimina
  2. Gràcies! Eduard, al final Hauré de fer el llibre de les oracions profanes, em llegeixo interseccions a bocins, perquè em meravello d'alguns fragments, ben aviat sabràs de mi.

    ResponElimina
  3. Maco....maco....

    I quin delit d'abraçar-te.... :-)

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?