dilluns, 24 de novembre de 2014

CABDELL DE TARDOR




Deu ser un cabdell estrebat, la soledat
on algú troba accidentalment l’extrem del fil,
I va estirant a pleret fins que es desfà.
Descobreixes que del res segueixes en un altre res.
El retorn d’una pluja d’ocres
I tots els retorns d’impossibilitats.
Mentre uns braços et son llar i refugi,
I la flama dansa dintre teu

2 comentaris:

  1. La tardor t'ha escoltat i s'ha descabdellat a cor que vols amb pluja de llevant.

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?