ÍSSIS

Fa algun temps, un lector em va contactar per a fer-me partícip d’un projecte amb el que estava il·lusionat, aquell projecte, en aquell moment original e inèdit finalment no va ser possible, se li havien tancat els camins. Sobretot perquè algú altre va dur a la pràctica la seva idea en un rati de temps més curt, així doncs dos llibres iguals no tenien sentit. Però això ho vinc a dir, sense que vingui massa al cas, només per explicar que va ser el primer que em va dir que després de llegir-me intensament havia descobert que la meva veu interior -la que escriu s’entén- era la veu d’una sacerdotessa egípcia. Que no havia trobat ningú que en poesia parlés de Temples, rituals, profecies, oracles, cerimònies, penombres, clarobscurs, sacrificis, i altars. Així doncs sense que, ni jo mateixa advertís aquests trets em vaig posar a revisar el que deia, i cert, els meus poemes parlen de totes aquestes coses, i és que em fascina, el misteri de la literatura, i la capacitat de crear en la ment un moment concret en el temps reflectit pel mínim de paraules. Així que, amb aquesta observació us escric aquí el poema que vaig presentar ja fa algun temps a CIUTAT OCI, un dels que palesa més fidelment l’apunt d’aquell lector. Si m’estàs llegint. Petons! 

 

EL TEMPLE

Alçaré un temple  d’ingravidesa

on venerar la sentor teva

amb llavis setinats 

et besaré l’empremta

I recolliré el manyac d’expectatives

que se’m han mort avui.