dissabte, 16 d’agost de 2014

ÍSSIS



Fa algun temps, un lector em va contactar per a fer-me partícip d’un projecte amb el que estava il·lusionat, aquell projecte, en aquell moment original e inèdit finalment no va ser possible, sobretot perquè algú altre va dur a la pràctica la seva idea en un rati de temps més curt, així doncs dos llibres iguals no tenien sentit. Però això ho vinc a dir, sense que vingui massa al cas, perquè ell em va dir que després de llegir-me intensament havia descobert que la meva veu interior -la que escriu-s’entén era la veu d’una sacerdotessa egípcia. Que no havia trobat ningú que en poesia parlés de Temples, rituals, profecies, oracles, cerimònies, penombres, clarobscurs, sacrificis, i altars. Així doncs sense que, ni jo mateixa advertís aquests trets em vaig posar a revisar el que deia, i cert, els meus poemes parlen de totes aquestes coses, i és que em fascina, el misteri de la literatura, i la capacitat de crear en la ment un moment concret en el temps reflectit pel mínim de paraules. Així que, amb aquesta observació us escric aquí el poema que vaig presentar ja fa algun temps a CIUTAT OCI, un dels que palesa més fidelment l’apunt d’aquell lector. Si m’estàs llegint. Petons! 






EL TEMPLE

Alçaré un temple a la ingravidesa
on venerar la sentor, teva.
Amb llavis setinats
besaré la teva empremta
recollint
el manyac d’expectatives
que ens van morir.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?