dijous, 1 de maig de 2014

UN VENT IRAT DE PANDORA.









Eufòrica d’impuls de vol
d’esquenes a la finestra
del verí, glop a la gola
has begut per indigent de carícia.
Per més que,
de l’avorriment, la repetició perjuraves
-no en beuré mai més-
i de la valva paraula
t’agita el vent irat de Pandora
l’última evidència que s’ha fos
del fons el verd.

Que compacta, i didàctica
aquesta meva tristesa tan fonda.



2 comentaris:

  1. Fonda i verda, com el nocturn de Chopin o el fons del llac sota la pluja.

    ResponElimina
  2. Imatges perfilades amb un detall meravellós...

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?