divendres, 18 d’abril de 2014

EL MEU REGAL DE SANT JORDI.




Al llarg de tot aquest silenci, tot aprofundint en el sentit de la meva escriptura, i més concretament re-dirigint el meu veritable anhel, he descobert algunes coses. La primera fruit d’anar amb l’obra amunt i avall fou adonar-me de la distància que hi ha entre el meu mon i el de la resta, entenent que em refereixo a la resta, a aquells i aquelles a les que els importa un rave la poesia. M’ha ajudat comprendre la frase d’una bona amiga (Montserrat Vilardosa) quan ja fa temps em va dir: El que a tu t’agrada no te perquè agradar a tothom- tenia raó evidentment i m’ha ajudat a respectar preferència i fins i tot a alguns crítics. Però m’he adonat de la quantitat de gent, a la que no els va bé comprar un llibre, perquè o be no el faran servir o bé tenen altres prioritats. Però avui pensava en tots aquells i aquelles que enguany no tindran ni rosa, ni llibre, ni pastisset de sant Jordi, ni cd’s, ni jocs d’ordinador simplement perquè tenen necessitats vitals que els allunyen de les celebracions com ara per exemple: menjar i pagar.
Aixi es que he preparat el meu regal de Sant Jordi, “L’Home que dormia” l’he penjat a Isuu, per atots aquells i aquelles que  no podran, i pels que vulguin gaudir d’un poemari descarregable i de franc per celebrar que malgrat tot les vostres 286 carones, m’ajuden a recordar perquè visc per a la Poesia. (Espero que us agradi).
Moltes gràcies,
Sandra D. Roig.


Aqui





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?