dijous, 17 d’abril de 2014

ALMISDAÉ PER ALBERTO RIZZO I LA COQUERA





 Almisdaé
Génere:    Teatre
interpretació:  Grup amateur La Coquera. 
Idioma:      castellano
Dirigida per Alberto Rizzo.

Per a ser honesta, fa molt temps que no llegeixo teatre, d'ençà de l'última re-lectura de la meva obra preferida  "Pigmalió" de Georges B. Shaw traduïda per Joan Oliver, en aquella ocasió hem vaig enamorar bojament d'un doctor Fontanella que potser per ego queia en la trampa d'una aposta  per acabar seduït per Na Roseta, una pobre gitaneta ignorant. En aquest però i tot i que la protagonista també es una dona "Almisdaé" i també hom intueix que de classe baixa i sense recursos la temàtica és evidentment molt diferent. Una família de classe mitjana amb ínfules de grandesa que viu en un ambient rural es la espantosa família amb la que viu Almisdaé, relegada a les tasques de la llar més desagradables, Almisdaé ens presenta una dona humil, i de tan poca autoestima que és del tot capaç de suportar les pitjors vexacions, i el tracte més vil, d'una "senyora" que viu d'aparences, egoista, ordinària però creguda que és la Flor i nata d'un poblet perdut en el més profund on el paper més rellevant del poder el representa el mossèn.
Almisdaé escrita en una prosa castellana excelsa es situa a principis del segle vint, i això ho intueixes des de la primera línia on, l'amic i company Alberto Rizzo empra el llenguatge característic de principis  de segle, presentant uns personatges típics i coneguts que podries esbrinar encara en el seu sentir i prejudicis en alguns dels teus veïns. Tot adonant-te que anem amb retard a superar els tabús i els prejudicis instaurats en el temps durant generacions. Una obra que exposa la violència domèstica com a recurs de desfogament dels reprimits, una fruita a la impotència injustificada que s'imposa sobre el feble i l'extenua, l'aniquila, i l’anul·la per complert, ens ho exposa de la forma més clara i directa. Almisdaé ho suporta tot per tal d'estar prop del seu estimat, i això hem fa pensar en la quantitat "d’Almisdaés" que he conegut, i que espero que per fi s'hagin despullat dels draps que les vesteixen per ser lliures amb vestits d'or.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?