MISSATGE AL LECTOR I A LA LECTORA.-ADEU-
D’un temps ençà que he deixat de gaudir de l’escriptura i del que m’aportava.
Algun savi amic meu m’ha dit moltes vegades que m’ho prenc massa seriosament, i
que de fet no cal, cal prendre-s’ho esportivament i gaudir i ja està. Jo no sé prendre-m’ho
d’una altra manera, però si que ja fa temps que he anat covant dins meu una
decisió serena. La de cloure’m un temps i treballar l’eremita que hi ha en mi.
Les xarxes socials em roben creativitat i temps, i m’aporten una angoixa no
apta per a la meva hipersensibilitat, i francament m’abelleix dedicar-me al
word i explorar nous camins. Aquest nou no sé encara on em portarà però tinc
dues vies obertes: dos poemaris diferents que treballar en silenci i gaudint de
l’escriptura com abans.
A tots els companys i companyes que m’heu acompanyat en aquest camí del
papallones agrair-vos ser qui sóc, i a aquells que tot i saber-ho van preferir
obviar-ho: agrair-vos ser qui sóc.
Per començar elimino l’etiqueta de poesia per treballar dedins, i
desitjar-vos les millors lectures, que son al cap i a la fi somnis que vivim.
A reveure, en una altra dimensió.
Estic molt d'acord en la teva argumentada decisió, que comparteixo al cent per cent. De vegades és bo fer un parentesi a la vida de les xarxes socials i reorientar les nostres energies i la nostra creativitat. Et trobaré a faltar però, així que espero que algun dia hi tornes. Fins quan tu vulguis, salut i poesia
ResponEliminaMoltes gràcies! t'aniré llegint, alguns i algunes sou els meus imprescidibles i la propera vegada que llegixis quelcom meu, espero sorpendre't. Ja veurem.
ResponEliminaUna abraçada immensa,.
Et trobaré a faltar també, però molta sort i endavant, i a gaudir de tu mateixa i del teu camí.
ResponEliminaDoncs, a reveure, Sandra, en una altra dimensió o quan vulguis. Et desitjo tota la sort del món. Una abraçada.
ResponEliminaDoncs quan veiem alguna papallona volant per davant d'un llum, sabrem que alguna cosa s'està coent al taller poètic. :)
ResponEliminaArribo avui aquí a través del darrer missatge teu -que t'agraeixo-. Jo també estic semi-retirat dels blocs, tot i que continuo publicant-hi, per això no havia vist aquest comiat.
ResponEliminaL'entenc i el respecto. I confio que tard o d'hora tornaràs.
i que produiràs igualment -o incrementaràs el nombre!- poemes tan meravellosos com el del teu darrer poemari.
Una abraçada,
Eduard