dissabte, 2 de novembre de 2013

MISSATGE AL LECTOR I A LA LECTORA.-ADEU-



D’un temps ençà que he deixat de gaudir de l’escriptura i del que m’aportava. Algun savi amic meu m’ha dit moltes vegades que m’ho prenc massa seriosament, i que de fet no cal, cal prendre-s’ho esportivament i gaudir i ja està. Jo no sé prendre-m’ho d’una altra manera, però si que ja fa temps que he anat covant dins meu una decisió serena. La de cloure’m un temps i treballar l’eremita que hi ha en mi. Les xarxes socials em roben creativitat i temps, i m’aporten una angoixa no apta per a la meva hipersensibilitat, i francament m’abelleix dedicar-me al word i explorar nous camins. Aquest nou no sé encara on em portarà però tinc dues vies obertes: dos poemaris diferents que treballar en silenci i gaudint de l’escriptura com abans.
A tots els companys i companyes que m’heu acompanyat en aquest camí del papallones agrair-vos ser qui sóc, i a aquells que tot i saber-ho van preferir obviar-ho: agrair-vos ser qui sóc.
Per començar elimino l’etiqueta de poesia per treballar dedins, i desitjar-vos les millors lectures, que son al cap i a la fi somnis que vivim.

A reveure, en una altra dimensió. 

6 comentaris:

  1. Estic molt d'acord en la teva argumentada decisió, que comparteixo al cent per cent. De vegades és bo fer un parentesi a la vida de les xarxes socials i reorientar les nostres energies i la nostra creativitat. Et trobaré a faltar però, així que espero que algun dia hi tornes. Fins quan tu vulguis, salut i poesia

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies! t'aniré llegint, alguns i algunes sou els meus imprescidibles i la propera vegada que llegixis quelcom meu, espero sorpendre't. Ja veurem.
    Una abraçada immensa,.

    ResponElimina
  3. Et trobaré a faltar també, però molta sort i endavant, i a gaudir de tu mateixa i del teu camí.

    ResponElimina
  4. Doncs, a reveure, Sandra, en una altra dimensió o quan vulguis. Et desitjo tota la sort del món. Una abraçada.

    ResponElimina
  5. Doncs quan veiem alguna papallona volant per davant d'un llum, sabrem que alguna cosa s'està coent al taller poètic. :)

    ResponElimina
  6. Arribo avui aquí a través del darrer missatge teu -que t'agraeixo-. Jo també estic semi-retirat dels blocs, tot i que continuo publicant-hi, per això no havia vist aquest comiat.
    L'entenc i el respecto. I confio que tard o d'hora tornaràs.
    i que produiràs igualment -o incrementaràs el nombre!- poemes tan meravellosos com el del teu darrer poemari.

    Una abraçada,
    Eduard

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?