dilluns, 14 d’octubre de 2013

POEMA EPISTOLAR A MIQUEL MARTÍ I POL PER LA BIBLIOTECA DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.

Poema epistolar a Miquel Martí i Pol
17 d’octubre
Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos.


Estimat Miquel.
Quan et penso, afloren colònies tèxtils. Deu ser per la finestra per la que albiraves el mon.
Passats deu anys, diré...
Que l’àrtic s’enfonsa i es desglaça
els estius son més despullats
I els hiverns es calcen empeltats de llana.
Ens degota el llenguatge
I ens minven les lluites.
Miquel, vivim un canvi climàtic social:
els de dalt s’enlairen com coets
I la resta som sediment i  substrat
d’una terra que voldria ser esquerdada.
Ens arriben les mans tremoloses al cap del mes
I s’escurcen els somriures a dia dos de mesada.
Qui ho havia de dir Miquel!
tu que has vist miríades de treballadors
I viscut la vida de les fàbriques.
I a nosaltres ens abandonen
cecs dins un túnel del temps
tot reculant a un ritme vertiginós
i d’esquenes.


Fes-me un espai entre els núvols
Voldria sentir l’alè del teu vers
podríem compartir la captivitat
de la paraula que ens habita
i qui sap...
si encara el vent sospiraria
els ocres de l’amor que mai és.

Sandra D. Roig. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?