POEMA EPISTOLAR A MIQUEL MARTÍ I POL PER LA BIBLIOTECA DE SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS.

Poema epistolar a Miquel Martí i Pol

17 d’octubre

Biblioteca de Santa Margarida i els Monjos.

Estimat Miquel.

Quan et penso, afloren colònies tèxtils. Deu ser per la finestra per la que albiraves el mon.

Passats deu anys, diré...

Que l’àrtic s’enfonsa i es desglaça

els estius son més despullats

I els hiverns es calcen empeltats de llana.

Ens degota el llenguatge

I ens minven les lluites.

Miquel, vivim un canvi climàtic social:

els de dalt s’enlairen com coets

I la resta som sediment i  substrat

d’una terra que voldria ser esquerdada.

Ens arriben les mans tremoloses al cap del mes

I s’escurcen els somriures a dia dos de mesada.

Qui ho havia de dir Miquel!

tu que has vist miríades de treballadors

I viscut la vida de les fàbriques.

I a nosaltres ens abandonen

cecs dins un túnel del temps

tot reculant a un ritme vertiginós

i d’esquenes.

Fes-me un espai entre els núvols

Voldria sentir l’alè del teu vers

podríem compartir la captivitat

de la paraula que ens habita

i qui sap...

si encara el vent sospiraria

els ocres de l’amor que mai és.

Sandra D. Roig.