dimarts, 29 d’octubre de 2013

LA MEMÒRIA DEL LLOC.






La memòria del lloc, inventari d’històries perdudes

Des del vestigi d’un naufragi
al dic sec del riu Foix,
observes com el pas de les corrents
s’enduu saquets d’encanteris de bruixes casolanes.

El temps és una esfera verda que pendula els intents
tot  suportant inclemències polsoses
que s’escolen per les escletxes com fites no assolides.
Al primer avís de la nit,
quan el vent fa acatament
s’esfullen mil versos de tardor
tot desprenent-se dels arbres.
Estols de fulles seques que s’obren al pas
d’una presència que la casa reclama,
murs de pedra i  gàrgoles
tot mussitant la immortalitat de l’abandó en un racó de parc.
He vist espectres alats i túniques blanques
que passegen silents
i s’hi van deixar a  la casa  la vida plena.
i una Jana que observa llunyana
la melangia dels impossibles.


1 comentari:

  1. Quin gran poema, Sandra! Impactant de debò!
    Una abraçada i bon novembre!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?