dimecres, 9 d’octubre de 2013

FEMEN

Va morir dessagnada en la clandestinitat.
D’altres vivien el  desesper
tot buscant a un fill robat,  per bastard.
No el miris, o et condemnaran...
Per infidelitat al mínim instint de gelosia
I a l’altra vorera --passejarà galant i lliure el casat--.

Quin escàndol més públic
aparèixer mig nua per ser escoltada.
que distrets obvien la ignomínia de l’eterna lluita.
I que algú s’atorgui el ceptre de Déu
per decidir sobre el cos que se’t ha donat.





1 comentari:

  1. El poema m'agrada, és reivindicatiu i exposa uns sentiments compartits per molts, però tinc un dubte, i és la foto. Aquesta gent del Femen no són aigua neta. T'has adonat que totes les noies tenen gairebé la mateixa complexió física? una cintura ben marcada, uns pits ben definits però sense ser talla extra, tots molt igualets o semblants. A mi, i després de llegir diferents fonts d'informació, aquests del femen no em fan cap gràcia. Temps al temps.

    Però el poema molt xulo, això sí, com sempre!

    ResponElimina

Vols deixar la teva empremta?