FEMEN
Va morir dessagnada en la clandestinitat.
D’altres vivien el desesper
tot buscant a un fill robat, per bastard.
No el miris, o et condemnaran...
Per infidelitat al mínim instint de gelosia
I a l’altra vorera --passejarà galant i lliure
el casat--.
Quin escàndol més públic
aparèixer mig nua per ser escoltada.
que distrets obvien la ignomínia de l’eterna
lluita.
I que algú s’atorgui el ceptre de Déu
per decidir sobre el cos que se’t ha donat.
El poema m'agrada, és reivindicatiu i exposa uns sentiments compartits per molts, però tinc un dubte, i és la foto. Aquesta gent del Femen no són aigua neta. T'has adonat que totes les noies tenen gairebé la mateixa complexió física? una cintura ben marcada, uns pits ben definits però sense ser talla extra, tots molt igualets o semblants. A mi, i després de llegir diferents fonts d'informació, aquests del femen no em fan cap gràcia. Temps al temps.
ResponEliminaPerò el poema molt xulo, això sí, com sempre!