ORACIÓ PROFANA



Des de l’esfondrament insòlit, estant
reculls fils de llum per fer-ne cabdell.
Encar a l’atenta espera
d’una instància que et sol·liciti.
Seràs imbatible davant
la dansa d’aurores que et relliguen.
A l’auspici del fossar
nien les aus salvades.
Gira envers la llum
que t’és esfera i retorn
d’amor  pur que has ofrenat.


Comentaris

  1. Fruir. Com la mar bravant
    que retorna a la matriu primigènia,
    com una deu arrelada a la llum,
    vinguda de l'atàvic desig del foc.
    Desnéixer. Com aquell tot de qui emanares,
    imperfecta i eterna, filla d'Arianhrod,
    una nit de lluna plena.

    ResponElimina
  2. Sandra, molt bon poema i vídeo-musical. Gràcies per compartir-ho al teu bloc. Abraçada

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies als dos!
    Enric et suggereixo que segueixis també el blog de Noèlia, la seva replica fa del poema un tot fantàstic!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Vols deixar la teva empremta?

Entrades populars